REPRESSIÓ I IMPUNITAT. Cas Lanza-Laínez, o com reescriure la història negra de "Ciutat Morta"

Després de conèixer-se la mort de Víctor Laínez a Saragossa, als grans mitjans de comunicació es va començar una veritable campanya de linxament públic a Rodrigo Lanza, detingut sota l’acusació d’haver participat en una baralla en un bar amb el difunt que li va causar la mort.

Sense conèixer-se els fets, amb el detingut incomunicat i difonent com a veritables algunes versions dels fets sense haver estat contrastades, la premsa del establishment i la dreta (i lamentablement bona part de la premsa "progre") van sentenciar la condemna de Lanza, violant la seva presumpció d’innocència.

El jove activista detingut, com va trascendir aquest dijous, va defensar durant la seva declaració als jutjats que es va tractar d’un fet d’autodefensa davant l’atac del difunt, un reconegut membre de La Falange, amb una navalla.

Aquestes declaracions, no obstant, no han modificat el "relat oficial" construït en base a l’estigma que pesa sobre Lanza: el cas 4-F o "Ciutat Morta" com se la coneix en al·lusió al documental realitzat precisament per a "desmuntar" l’entramat de mentides teixit entre la justícia, la policia i l’alcalde de Barcelona de llavors, per la qual Lanza (juntament a altres quatre joves) va ser empresonat durant cinc anys, acusat sense proves, d’haver causat una lesió irreparable a un policia municipal durant el desallotjament d’un local ocupat a Barcelona l’any 2006.

Et pot interessar:

Entrevista a Rodrigo Lanza, condemnat pel montatge policial del 4F

A casi 12 anys d’aquest tenebrós muntatge policial i judicial, el cas de Rodrigo Lanza ens retrotreu a aquella història que va començar amb la seva detenció la matinada del 4 de febrer de 2006, quant la Guàrdia Urbana de Barcelona va desallotjar per la força un teatre ocupat al carrer Sant Pere més Baix, on es celebrava una festa que tenia permís legal. Durant la càrrega policial en ple barri del Born, un policia sense casc va patir greus lesions per l’impacte d’un test que va caure d’un balcó i el va deixar tetraplègic.

El que va passar després és una mostra de la repressió policial portada al màxim exponent. Cinc joves, Rodrigo Lanza, Juan Pintos i Álex Cisternas, van ser detinguts al mateix carrer dels disturbis. Patricia i Alfred van ser detinguts després a l’Hospital del Mar.

A partir d’allà comença una actuació judicial i policial plena de maltractaments, tortures i muntatges, que abans de donar-se a conèixer al documental "Ciutat Morta", ja es coneixien com el cas 4-F. Davant d’aquesta situació, familiars, amics i companys, destacant-se la mare de Rodrigo, Mariana Huidobro, van lluitar incansablement per la llibertat d’aquests joves.

Patricia Heras i Alfredo, dos joves aliens a tot això, van ser detinguts aquella mateixa nit a l’Hospital del Mar, al que van anar després de caure’s d’una bicicleta. En aquell mateix hospital estaven Rodrigo, Juan i Álex, traslladats a urgències després de greus lesions produïdes per cops i tortures de la policia després de la detenció. Aquest hospital s’havia convertit en una autèntica ràtzia policial a la recerca de qualsevol "subjecte" que pogués ser identificat per la seva apariència com a culpable dels fets. La Guàrdia Urbana es prenia obertament la seva venjança.

Comandaments de la Guàrdia Urbana, de l’Ajuntament i els poders judicials de la ciutat, van ordir llavors el conegut com a "muntatge del 4-F", amb el qual no només van culpar als cinc joves d’intent d’homicidi, sinó que també es va utilitzar el cas com a ariet de la persecució i l’estigmatització de la joventut.

El judici va començar al 2008, en aquest van ser condemnats a entre 3 i 6 anys de presó. Al juny de 2009, després del recurs presentat per la defensa, el Tribunal Suprem va revisar la sentència i, malgrat la seva demostrable innocència, es van augmentar les sentències d’alguns presos.

Mentrestant, dos dels agents de la Guàrdia Urbana que van declarar en contra dels aucusats durant el judici, havien sigut condemnats per tortures i fals testimoni en un cas anterior. No obstant, la jutgessa García Martínez va arxivar les denuncies dels detinguts dient a l’advocat defensor que: "Aunque vengan mil más como usted, yo voy a creer a la Policía". I així és fins al dia d’avui.

Amigues, amics i familiars dels joves detinguts, com la mare de Rodrigo, juntament amb els advocats, es van mobilitzar als carrers durant anys. Patricia Heras -acusada de tirar una tanca contra la policia quan ni tant sols estava present al lloc dels fets- es va treure la vida durant un permis penitenciari el 26 d’abirl de 2011. Tal és la tragèdia del muntatge del 4F.

Et pot interessat:

A 10 anys del 4F, Barcelona segueix essent una “Ciutat Morta”

Per a demostrar la seva innocència, advocats, familiars i amics dels detinguts, entre ells Rodrigo Lanza, van haver de fer un "desmuntatge" del muntatge tenebrós que havien creat des de l’alcalde, la justícia i la policia, sota el silenci incòmode dels partits governants i els grans mitjans de comunicació.

La història de la "Ciutat Morta", aquella que avui es vol reescriure sobre la base del tràgic incident de Saragossa en el que es va veure implicat Rodrigo Lanza, és la història del muntatge, la condemna i la repressió. Aquella que s’imposa per lluitar, per protestar, per ser gay, per ser llatinoamericà, tenir "unes altres pintes" i fins i tot per intentar passar-s’ho bé en una ciutat vedada per la joventut precària. Maltractaments, tortures, anys irreparables a la presó injustament. La condemna pública de Rodrigo Lanza, malgrat les seves declaracions en les que assegura que va actuar en defensa pròpia, així ho demostren.

Et pot interessar:

Barcelona, la “Ciutat Morta” de la joventut sense futur