Cristina Cifuentes dimiteix assetjada pels escàndols. No obstant això no és un cas aïllat. És l’expressió de la podridura d’un Règim i un sistema social caducs.
Jueves 26 de abril de 2018
Quan pensem que el PP no ens pot sorprendre, després de l’escàndol del Màster fraudulent de Cifuentes i el seu intent de resoldre-ho renunciant "voluntàriament" al mateix, aquesta figura qüestionada del PP surt robant en un supermercat en un vídeo filtrat. Es veu que aquesta senyora està acostumada a emportar-se les coses "per la cara". És igual que sigui un Màster o un parell de pots de crema. Si aquesta era l’esperança de renovació en el PP, no vulgueu imaginar-vos el vell.
En el vídeo es veu a Cristina Cifuentes, allà pel 2011 quan ocupava el càrrec de Vicepresidenta en l’Assemblea de Madrid, interceptada per la seguretat d’un establiment de la cadena Eroski del barri de Vallecas quan intentava sortir amb dos pots de crema anti edat.
Durant els 45 minuts que va romandre sota custòdia de la seguretat de l’establiment intentava negar-ho adduint que ja els portava en la bossa quan va entrar al supermercat, encara que va acabar per confessar-ho i es va disposar a pagar les mercaderies sostretes abans de retirar-se per la porta de darrere per evitar la xafogor.
Això es fa públic pocs dies abans que la presidenta de la Comunitat de Madrid sigui objecte de la presentació d’una moció de censura per part del PSOE i el suport de Podemos arran de l’escàndol de Fakemaster. El mateix hauria de celebrar-se abans del 7 de maig i Ciutadans va amenaçar de recolzar-ho si Cifuentes no dimitia. El que ja semblava que seria la fi de la seva carrera política, avui és una realitat després de la filtració dels seus primers passos en la delinqüència comuna al llarg de la seva carrera política en la comunitat.
Cap a les 11 del dimecres Cifuentes ha reunit al seu equip de col·laboradors més propers. El PP ha evitat fer valoracions en les primeres hores a l’espera que ella es pronunciï sobre el tema. Excepte per les declaracions de Xavier Albiol, president del PP català, que ha dit que "Haurà de sortir i explicar el que cregui oportú, les imatges són les que són i el relat, sincerament, em sembla "miserable".
Després de reunir-se amb el seu equip, Cifuentes va declarar en una conferència de premsa ser víctima d’una campanya d’"assetjament i enderrocament" que en les seves pròpies paraules "ha traspassat totes les línies vermelles". Va qualificar amb l’eufemisme d’"error involuntari" el que s’hagi volgut emportar a la seva bossa sense pagar les dues cremes del supermercat. No hi ha crema que suavitzi la cara dura d’aquest personatge. Les seves explicacions, com no podia ser d’una altra manera, han estat objecte de riures i memes a les xarxes socials.
ÚLTIMA HORA: Cifuentes presenta el ticket de compra de Eroski. #PilladaCifuentesAR #CifuentesDimiteYA pic.twitter.com/xJKiaKM2Y6
— Sra. Clotilda (@Clotilda_Cats) 25 de abril de 2018
Lo de Cristina Cifuentes en Eroski es pura Alegoria de la Política en España: Roba crema "regeneradora" (la regeneradora del PP), en un súper vasco, y con una bolsa del Canal de Isabel II. Y lo de robar por robar está en el gen político de nuestros gestores.
— Mazius (@AR_Matts) 25 de abril de 2018
No obstant això, malgrat la seva ridícula defensa, ha dimitit al lloc de la Presidència de la Comunitat de Madrid, cosa que segons va sostenir ja tenia planejada fa alguns dies i pensava anunciar el 2 de maig, però que pels fets ocorreguts va decidir avançar . Encara que és de destacar que res diu sobre la seva acta com a diputada, ni va fer referencia alguna a la presidència del PP autonòmic en la seva compareixença.
De fet Cifuentes es va dirigir als Diputats del PP després de la seva dimissió en una carta en aquests termes "Vull donar-vos les gràcies pel suport que sempre m’heu prestat com a presidenta de la Comunitat i que estic segura que seguiré tenint com a presidenta del partit a Madrid" el que fa pensar que voldrà aferrar-se al càrrec com a última trinxera.
Rajoy, el president del govern i del Partit, va donar suport a Cifuentes fins a l’últim minut encara que en els últims dies amb silenci i solament després que aquesta anunciés la seva dimissió va declarar "Cristina Cifuentes ha fet el que havia de fer i el que era obligat en aquesta situació", la qual era qualificada d’"insostenible" per alguns sectors dins del PP. No obstant això, M. Rajoy no ha mencionat els càrrecs del PP que rebien sobresous en negre en els papers de Bárcenas.
Aquest funest personatge és la metàfora d’una classe dirigent plena de privilegis "consagrats" i que malgrat això, roba de forma sistemàtica i gairebé patològica. És l’expressió de la decadència i podridura d’un règim polític i d’un sistema social que beneficia a uns pocs. Cosa que és més que evident que no solucionaria la formació d’un govern del PSOE amb Gabilondo al capdavant, variant que el PP sembla haver evitat amb aquesta estrambòtica dimissió. De moment, es pensa en Ángel Garrido –número dos de Cifuentes en el seu càrrec de Conseller- com l’home que serà el president en funcions de la Comunitat fins a les eleccions previstes per a maig del 2019 encara que existeixen resistències a Gènova.
Tot fa olor d’operació política dins del mateix PP a la qual s’ha prestat el mitjà dirigit per Eduardo Indra per accelerar "l’agonia" que suposava la resistència de Cifuentes i així aconseguir mantenir el Govern de la comunitat.
El cas de Cifuentes no és un cas aïllat. El partit Popular compta amb més de 800 càrrecs imputats per corrupció, i que fins i tot afecten el mateix finançament del partit. El seu escàndol va destapar d’altres casos de titulacions que no eren el que deien ser i va posar en evidència la connivència de la casta universitària i la casta política. I això és solament la punta de l’iceberg. El mateix Rei en pocs anys va cursar, ajudat pels tractes de favor i privilegis de sang, tota la carrera militar convertint-se en tinent coronel del Cos General de les Armes de l’Exèrcit de Terra d’Infanteria, capità de fragata del Cos General de l’Armada i tinent coronel del Cos General de l’Exèrcit de l’Aire. Cosa que a qualsevol altre li hagués portat 15 anys. Els seus títols són tan falsos com els de Cifuentes.
Mentrestant, el govern al qual Cifuentes representa és el responsable dels majors atacs als treballadors i el poble en dècades. Atur de masses, reformes laborals, retallades en sanitat i educació, augments de taxes per les quals són expulsats de la universitat desenes de milers d’estudiants. Responsables d’apallissar a la població catalana per voler votar sobre la seva relació amb l’Estat espanyol, fer presos polítics a Catalunya i a la resta de l’Estat amb rapers, periodistes i twitters processats i empresonats per dir veritats.
Responsables de salvar a la banca amb diners públics i posar com a prioritat el pagament del deute a les necessitats de les majories socials.
Responsables d’una política migratòria criminal i criminalitzadora dels immigrants. De la més absoluta precarietat de la joventut i les dones.
Per descomptat que és evident que per tot això la col·laboració del PSOE i els dirigents sindicals de les centrals majoritàries van ser i són fonamental.
Avui igual que ahir, algunes de les mesures dels comuners de Paris en 1871 mantenen tota la seva vigència, com la que assenyala que tots els membres del govern tinguin un sou similar a un obrer qualificat. Així com que tots els funcionaris polítics de l’Estat siguin triats i revocats pels seus electors. L’elecció de jutges per sufragi universal i la instal·lació de judicis per jurat, com a mesures democràtiques elementals.
Unes mesures per acabar amb els privilegis d’una casta política i estatal al servei d’una minoria de paràsits que viuen del treball aliè. Així com de la casta de jutges i de les seves institucions heretades del Franquisme i amb prou feines maquillades. Aquesta relació entre el treball i el capital és la veritable "malaltia" social, i no la corrupció que es revela solament com un dels seus símptomes de decadència.
