Torra, igual que Jordi Pujol i Artur Mas, busca emportar-se el “Peix al cova”. Un diàleg que engreixa les butxaques dels empresaris.
Jueves 3 de enero de 2019
En el seu discurs de cap d’any, Quim Torra va insistir en el diàleg i la mediació internacional: “Fa falta que l’Estat tingui la voluntat de generar un diàleg creïble, sincer i valent per a una solució democràtica i política”. I en què “És per això que no deixarem d’insistir en el diàleg, la negociació i la necessària mediació internacional”. Aquests versos no són originals de Torra, porten molts mesos sonant.
No obstant això, aquestes apel·lacions al diàleg que porten més de 6 anys de procés no es cristal·litzen en permetre exercir el dret a l’autodeterminació per part del Règim del 78, ni en la llibertat dels presos polítics. Ni el Govern de Rajoy, ni el de Sánchez el volen negociar, per contrari van permetre l’aplicació del 155 i la repressió policial i van facilitar “la via” judicial. I, pensar que Puigdemont va dir que feia l’1-O per portar al Govern (de Rajoy, en aquell moment) cap al diàleg (!).
Durant l’oratòria Torra també va fer referències als presos polítics: “són innocents, van complir amb el que els demanàvem i és necessari que tornin a casa”. També es va queixar que “hi hagi exiliats i presos polítics”. Amb alguna tímida referència a l’acció “redoblem temps i esforços en tornar a prendre la iniciativa”. Però res sobre com lluitar per la llibertat dels presos polítics.
En el poder judicial, el Tribunal Constitucional ha estat la institució que més ha atemptat contra l’acció del Parlament català suspenent gairebé totes les lleis que sortien d’allà. El Suprem i l’Audiència Nacional s’han encarregat de sancionar, embargar i empresonar a les cares visibles del 9N i de l’1-O amb diversos dirigents a la presó preventiva. I molts jutjats fan el mateix amb reconeguts activistes dels CDR i dirigents socials.
La mesura “estrella” del President consisteix en tornar a votar al Parlament “les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional”. En la primera reunió de l’any, el Govern aprovarà una llei òmnibus que inclogui totes les lleis que van ser vetades pel TC. Lamentablement, l’ordre institucional existent tindrà la possibilitat de tornar a vetar-les. Una iniciativa que neix morta. Aquestes mesures que beneficien a milions només podran fer-se realitat imposant-se sobre aquesta podrida institució de tan sols 12 persones del búnquer.
Torra també va apel·lar a la unitat dels demòcrates per a fer-se més forts “davant les envestides” que sofreixen els “drets socials, civils i polítics”. Sens dubte, JxCat i el PDeCAT estan pensant en les municipals per a evitar caure en un quart lloc i perdre el bastó de comandament. Part d’aquesta unitat consisteix en sumar als comuns, per això en el discurs ni va esmentar la independència. És la forma que tenen de “eixamplar” la base.
Les polítiques de JxCat i d’ERC no són molt diferents. Totes dues formacions busquen negociar amb l’Estat espanyol, mentre el Règim del 78 cerca reprimir al moviment independentista català i els seus dirigents. Aquests dirigents estan portant al moviment a un atzucac. Mentre pasivitzen les mobilitzacions massives, es dediquen a parlar de negocis per a les empreses catalanes.
Prova d’això és la forma en que es va preparar la repressió del 21D i la negociació entre Sánchez i Torra. Tot en benefici de Foment del Treball, amb els Mossos defensant al Govern central provocador i donant pals als qui demanen la llibertat dels presos polítics. Encara que Torra parli de “rebel·lar-se” i de “estrènyer més” està defensant al gran empresariat català.
Ho han dit en diverses ocasions davant del jutge o dels grans mitjans de difusió: els dirigents del procés buscaven amb l’1-O obrir una negociació amb el Govern central. I, això és el que estan fent. Tracten d’enterrar l’1-O per a tornar amb una nova fórmula a l’augment de pressupostos autonòmics que Artur Mes fes en 2010 amb el “Pacte fiscal”. Quina republica catalana podrà sortir d’una negociació amb l’Estat espanyol? Cap.
El fet que el PDeCAT donarà llum verda al debat dels pressupostos en el Congrés dels Diputats és una altra clara mostra. Els resultats de la reunió de Torra-Sánchez amb algunes inversions al Principat, més del mateix. “Fem República” és un eslògan tan “vàlid” com “Tots som Hisenda”. Mentre JxCat i el PDeCAT maregen la perdiu, van acostant-se a “el seu diàleg”, el d’engreixar les butxaques del gran empresariat.
Mentre JxCat i ERC busquen negociar amb el President del Govern de l’Estat, el poder judicial del mateix Estat iniciarà un judici punitiu contra dirigents de totes dues formacions polítiques. Durant el mes de gener i amb penes que arriben fins als 25 anys, el Règim del 78 preten castigar la “gosadia” de l’1-O. Però en el missatge de Torra no sentireu cap trucada a mobilitzar-se (ni en el de Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Paluzie, Marcel Mauri, etc., etc.).
El 21D, també van existir diverses desenes de milers que es van mobilitzar per a denunciar la provocació del Govern Sánchez i per la llibertat dels presos polítics. Que demanen el compliment del mandat de l’1-O i que de debò es faci una República catalana com es va votar en el referèndum. Les paraules de Torra no són solució per a ells.
Eixamplar la base entre treballadors i estudiants
La capitulació de JxCat i d’ERC és evident. Les dues organitzacions majoritàries de la “societat civil”, Òmnium Cultural i la Assemblea Nacional Catalana es comporten amb guant de seda davant aquesta capitulació. La CUP ha de trencar en els fets (i no només en el discurs) amb les mal anomenades forces sobiranistes per a enarborar una política independent de la burgesia catalana.
La CUP influència majoritàriament els CDR, té molt pes entre l’estudiantat i hegemonitza l’espai d’esquerra anticapitalista al Principat. Té la responsabilitat de reorganitzar a totes aquestes desenes de milers que van protestar als carrers. L’esquerra sindical que va convocar la vaga del 3O també té molt per a fer, ja que el 80% del poble català reivindica el seu dret a decidir.
Trencar amb JxCat i ERC significa que la CUP i l’esquerra sindical impulsin assemblees i comitès en els llocs d’estudi i de treball. D’aquesta forma es podrà reagrupar els milers i milers que volen lluitar com vam veure el 21D. Davant la capitulació de JxCat i ERC i l’abandó dels carrers que han fet Òmnium i la ANC, l’esquerra ha de fer un pas al capdavant per a reagrupar l’avantguarda del moviment independentista.
Aquests comitès sumats als CDR seran els qui podran organitzar les protestes contra el judici que començarà aquest gener o principis del mes següent. Organitzar manifestacions de treballadors, estudiants i barrials i tot tipus d’accions per a denunciar un judici de càstig als qui van organitzar el referèndum de l’1-O i de càstig al poble català.
Aquest moviment haurà d’apel·lar a la solidaritat del repte de l’Estat com va succeir en el seu moment amb destacades mobilitzacions durant el període en què es va organitzar el referèndum i va ser reprimit. Moltes universitats han realitzat un referèndum contra la monarquia en la qual també preguntaven si estaven d’acord a obrir diversos processos constituents i fins i tot [més de 100 organitzacions van denunciar la parcialitat del Tribunal Suprem->http://www.esquerradiari.cat/Lucia-Nistal-el-155-el-delicte-de-sedicio-i-la-repressio-al-poble-catala-ja-existien-abans-de-VOX?id_rubrique=2653.
En la UAM lo dejamos claro, no queremos heredar la monarquía y queremos procesos constituyentes para decidirlo todo!!!
También en @ReferendumUC3M @ForaCatBorbo y @ReferendUV
El 12D seguimos, @Refucm_upm @ReferendUNIZAR @ReferendumUdc ! Esto no lo para nadie! 🌊 #LaUniDecide https://t.co/seqAfAy52m— Referéndum UAM (@ReferendumUAM) 6 de diciembre de 2018
Si la CUP al costat de la resta de l’esquerra i els sindicats alternatius es posa al capdavant de reorganitzar el moviment en els llocs de treball i estudis impulsant comitès per la llibertat dels presos polítics i contra la repressió, podrà ressorgir el moviment popular català des de la perspectiva dels d’abaix, és a dir de resoldre els problema de l’atur, la precarietat i tots els drets democràtics i nacionals que l’estat espanyol està calcigant.
