TRIBUNAL EUROPEU DE DDHH. Estrasburg dóna la raó a Otegi i posa al descobert la persecució judicial a l’esquerra abertzale

Un nou cop a la "justícia" espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat aquest dimarts a Espanya per vulnerar el dret a un judici just del coordinador d’EH Bildu, Arnaldo Otegi.

En el marc del cas Bateragune, Otegui i uns altres quatre dirigents abertzals (Sonia Jacinto, Rafael Díaz Usabiaga, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez), van ser sentenciats el 2011 acusats d’intentar reconstruir la Mesa Nacional de Herri Batasuna.

Després del judici i després d’haver-se extret la via judicial a l’Estat espanyol, Otegui i la resta dels dirigentes abertzales van presentar un recurs davant el tribunal d’Estrasburg, per la "parcialitat" de la magistrada de l’Audiència Nacional Ángela Murillo.

La sentència donada a conèixer aquest dimarts dóna la raó i sosté que "el recel" d’Otegi i els altres demandants cap a la jutge es podria considerar "objectivament justificat". Estrasburgo considera que el judici a l’Audiència Nacional no va complir amb totes les garanties processals al figurar al tribunal la jutgessa Ángela Murillo, que al març de 2010 havia estat separada per la seva falta d’imparcialitat en un judici que havia tingut lloc dos mesos abans en el que estava acusat el dirigent abertzale.

En l’altre judici -sobre l’enaltiment del terrorisme- en el qual Murillo era presidenta del tribunal i ponent de la sentència, la jutgessa li va preguntar a Otegi si condemnava a ETA, i davant la negativa d’aquest respondre, en ús del seu dret, la magistrada va afirmar: "Ja sabia que no m’anava a respondre a aquesta pregunta". Aquest prejuici de Murillo va portar al Suprem a anular aquest judici, que va ser repetit i en què Otegi va acabar absolt.

Però quan Murillo va aparèixer novament en el judici de Bateragune, també com a president del tribunal, i Otegui va recusar al tribunal al considerar que amb els antecedents del judici anterior no anava a ser imparcial, la sala especial de l’Audiència Nacional sobre les recusacions va rebutjar la seva petició dient que es tractava d’un judici diferent.

(In)justícia espanyola

La resolució d’Estrasburgo arriba quan els demandants ja han complert les penes imposades per l’Audiència Nacional. Jacinto, Zabaleta i Rodríguez van rebre penes de vuit anys de presó. En el cas d’Otegui, condemnat en primera instància a deu anys de presó el setembre de 2011, la seva pena va ser rebaixada al maig de 2012 pel Tribunal Suprem a sis anys de jutge i va finalitzar de complir-la el març de 2016. Els altres tres acusats en aquesta mateixa causa -Amaia Esnal, Txelui Moreno i José Manuel Serra- van ser absolts.

La condemna ferma al líder abertzale, però, comporta una pena de deu anys d’inhabilitació que impedeix accedir a un càrrec públic fins al 2021.

La sentència del TEDH sosté que Espanya va violar l’article 6.1 de la Convenció Europea de Drets Humans, que garantitza el dret a un judici just. No obstant això, no imposa cap multa a l’Estat, tampoc dictamina cap altra mesura a favor dels demandants, pel que Otegi seguirà inhabilitat per detentar un càrrec públic.

Fonts judiciales citades per El País assenyalen que, després d’aquesta sentència, el líder abertzale té obert la via d’un recurs de revisió davant el Suprem. En aquest cas, serà el tribunal superior qui, arribat el cas, decideixi si s’estén, s’anul·la o es manté aquesta condemna que limita la seva acció política. De fet, aquesta inhabilitació ja li va impedir presentar-se a les últimes eleccions autonòmiques i de mantenir-la, podria deixar-lo també fora de les de 2020.

Arnaldo Otegui: "Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic"

"El nostre somriure és més ampli i Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic", ha tweetajat el coordinador d’EH Bildu aquest dimarts després de conèixer la sentència.

En el mateix missatge publicat en el seu compte de Twitter, Otegi denuncia que ell i els altres quatre dirigents van ser empresonats "després de la construcció d’una acusació falsa".

Mintieron, construyeron una acusación falsa, nos encarcelaron, cumplimos la condena... Nos encarcelaron por construir una estrategia pacífica.Hoy su gran mentira queda al descubierto. Nuestra sonrisa es más amplia y España queda retratada como lo que es: un Estado antidemocrático pic.twitter.com/XfADV5ITcm

— Arnaldo Otegi (@ArnaldoOtegi) 6 de noviembre de 2018

"En termes polítics, Bateragune va ser un intent deliberat de l’Estat espanyol d’impedir el trànsit d’una estratègia polític-militar a una altra exclusivament pacífica i democràtica", ha afirmat en declaracions a El Salto Arkaitz Rodríguez, actual coordinador de Sortu i també condemnat en aquest cas. "En termes humans ha suposat que passéssim sis anys encarcerats. Qui es fa càrrec de tot això? ", Es va preguntar Rodríguez després de rebre la notícia de la sentència.

Al seu judici, "per als bascos i catalans difícilment hi haurà justícia a l’Estat espanyol", prossegiex el líder nacional a les seves declaracions a El Salto. "En el cas d’Euskal Herria, en molts casos les sentències es basen en encomanaments o autoinculpacions arrossegades sota tortura, mentre que en altres es retorcen les lleis per mantenir-les en presó més enllà de les penes que els corresponien". "L’Estat continua utilitzant la justícia com una eina de guerra en la seva croada contra el procés soberanista a Catalunya i Euskal Herria", afegeix.

Et pot interessar: Com és que ningú proposa acabar amb la reaccionària "casta" judicial?

La sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre el procés Bateragune deixa al descobert la persecució judicial a l’esquerra abertzale i sembra les sospites sobre molts altres processos similars de la justícia espanyola contra el independentisme basc.