La JEC ordena als Mossos netejar de llaços i símbols independentistes els edificis de la Generalitat. Mentrestant, en el Suprem, Marchena protegeix els relats màgics dels guàrdies civils prohibint la visualització dels fets sobre els quals declaren.
Santiago Lupe @SantiagoLupeBCN
Viernes 22 de marzo de 2019
Acabava aquest dijous amb la crònica d’una decisió anunciada. La Junta Electoral Central ordenava al conseller d’Interior català, Miquel Buch, la retirada per part dels Mossos d’Esquadra de tots els símbols independentistes que es mantinguin en les façanes de les seus de la Generalitat i les seves conselleries abans de les 15 hores d’aquest divendres.
Al seu torn, portava al president de la Generalitat davant la Fiscalia perquè investigui si ha comès un delicte de desobediència penat amb multes i inhabilitació per a càrrec públic. Aplanen ja els fiscals de la rebel·lió el camí a un nou 155 que acabi amb la destitució d’un altre president català? Tot és possible en aquest Regne.
Aquesta era la resposta d’aquest organisme a la decisió de Torra i els seus consellers de substituir els llaços grocs per uns altres blancs travessats per una línia vermella -al·ludint al símbol en defensa de la llibertat d’expressió que també ha situat en una de les finestres del Palau de la Generalitat- o per altres icones grogues, com les gallines, ovelles i altres animals que decoraven des de primera hora la porta de la conselleria d’Agricultura.
Aquest canvi es produïa després de l’informe del Síndic de Greuges -defensor del poble català- en el qual es pronunciava a favor de la retirada dels símbols originals per a preservar la neutralitat de les institucions en el període electoral.
No queda clar si l’ordre de la Junta inclou també als nous símbols – o uns altres encara més originals com la pancarta del Port de la Selva que ha substituït el groc pel blau i el “llibertat presos polítics” per “ llibertat peixos pacífics”-. És molt probable que així sigui si atenem antecedents com el de les eleccions del 155, les del 21D de 2017, en la qual la Junta va arribar a prohibir el color groc en la il·luminació de fonts i edificis o les llums nadalenques.
L’esperpent de policies entrant en edificis públics i retirant pancartes, cartells i llaços és molt probable que es repeteixi aquest divendres. Les ordres surten d’un organisme tan independent i poc de part que inclou entre els seus membres a dos dels jutges que conformen el tribunal del Judici al Procés.
I mentrestant al Suprem, aquests mateix jutges, amb Marchena al capdavant, segueixen endavant amb una farsa que no aguanta la més mínima prova del cotó. Aquesta setmana està sent el torn de diversos agents de la Guàrdia Civil.
Originalment citats per la seva participació en diversos registres, el Tribunal permet a la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i a Vox a preguntar-los sobre la seva presència en la repressió del 1-O i altres fets dels quals els advocats dels acusats no tenien coneixement de la seva participació fins a aquest mateix instant. Una vulneració "de manual" del dret a la preparació de la defensa.
Els relats dels agents, com era d’esperar, freguen el fantàstic. Parlen de com van sentir un “odi mai vist”, una “violència inusitada”... i altres perles per l’estil. Perquè el deliri no quedi tant evident, Marchena ha decidit que les seves paraules no puguin contrastar-se amb el que va passar. Directament ha prohibit que es pugui emetre ni una sola imatge de vídeo dels fets sobre els quals declaren i que contradiuen de cap a cap les seves paraules.
Democràcia i Judicatura “made in 1978” en plena acció. Aquest divendres seguirà l’espectacle. El curs autoritari i recentralitzador del Règim es continua aprofundint des del cop institucional del 155, i en aquesta pel·lícula el guió el van escrivint colze a colze tots els seus agents, des de la Corona fins al PSOE, passant per descomptat per les dretes de PP i Cs i la nouvinguda, però que marca agenda com cap, de Vox.
Santiago Lupe
Nació en Zaragoza, Estado español, en 1983. Es director de la edición española de Izquierda Diario. Historiador especializado en la guerra civil española, el franquismo y la Transición. Actualmente reside en Barcelona y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.