FALLIDA AL NEORREFORMISME. Manuela Carmena dóna suport al cop de la dreta i l’imperialisme a Veneçuela

No hi ha res millor per demostrar la veritable cara d’una institució, d’una persona o partit com la seva postura davant la lluita de classes en l’arena política internacional. Quan la polarització social i política no té el mateix recorregut a cada país i els programes i estratègies de cada partit es fan veritablement nítids en aquests moments clau de la història. La demagògia política xoca amb la realpolitik internacional. I això és el que li ha passat amb les breus però escandaloses declaracions de Manuela Carmena sobre l’autoproclamació de Joan Guaidó com a president de Veneçuela.

En una entrevista realitzada amb Antena 3 l’alcaldessa de Madrid ha dit que dóna suport "sense cap problema ni inconvenient" que es reconegui a Guaidó com a president de Veneçuela. I ha afegit que segons la seva opinió no considera "en absolut" que es tracti d’un cop d’Estat. "A Veneçuela s’està vivint una dictadura horrorosa i és imprescindible acabar amb aquesta dictadura, Suport sense inconvenients que es reconegui al senyor Guaidó", ha assegurat.

Després de l’ultimàtum de Pedro Sánchez a Maduro perquè convoqui eleccions o si no reconeixeria a Guaidó (cosa que farà dilluns que ve) i la declaració del Parlament europeu donant-li també el suport al representant de la dreta colpista veneçolana, Carmena ha afirmat que "pot ser raonable que siguin ara mateix les organitzacions internacionals les que prenguin les mesures necessàries i pot ser que en el marc d’aquestes organitzacions sigui molt important i interessant reconèixer a Guaidó com a president ".

Carmena veu que el reconeixement de Guaidó és fins i tot "insuficient" i ha expressat la seva por per un enfrontament dins de l’exèrcit. "El que no es pot consentir és que es resolgui amb sang una crisi per acabar amb una dictadura", recordant que "Espanya ho va saber fer i els països han de saber que han de resoldre les dictadures sense violència". Unes declaracions molt poc oportunes, quan precisament es compleix l’aniversari de l’assassinat de Yolanda Rodríguez durant la "modèlica" Transició.

Joan Guaidó, que acaba de proclamar-se a si mateix president de Veneçuela, ha cridat a l’exèrcit a concretar un cop d’estat en el marc de la greu crisi econòmica que travessa el país com a resultat de la política d’ajust de Maduro i l’embargament nord-americà. Aquest intent colpista va rebre immediatament el suport de Trump i la dreta continental, que ve forjant una ofensiva neoliberal d’ajust obert sobre Veneçuela. L’imperialisme nord-americà ja ha deixat prou clar que els seus interessos no són "humanitaris", sinó geoestratègics, com demostra la seva llarga història d’intervencions militars al mig orient i els diversos cops d’estat al llarg del segle XX (es pot esmentar Haití, Hondures o abans en 2002 a Veneçuela).

Per això resulta monstruós i hipòcrita que la líder d’Ara Madrid estigui trucant obertament a donar suport a un cop d’estat de la mà de l’imperialisme nord-americà que només pretén fer-li pagar l’ajust al poble veneçolà per via de més fam, misèria i privatitzacions, com ja ha anunciat Guaidó en el seu pla polític i econòmic. I encara més quan es coneix que el responsable que ha enviat la Casa Blanca per assessorar Juan Guaidó és ni més ni menys que Elliot Abrams, famós per preparar grups paramilitars i cops d’estat.

Mentre es posicionava contra les "dictadures horribles", a Carmena no se li va ocórrer exigir un ultimàtum per trencar les relacions de la monarquia i el Govern espanyol amb veritables dictadures que esquarteren als seus oponents polítics com és el cas d’Aràbia Saudita, o països que empresonen i realitzen veritables massacres als pobles com l’Estat d’Israel o Turquia, entre molts altres. Això demostra fins on estan Carmena i la seva formació política per ser una alternativa enfront de la dreta i l’extrema dreta.

El neorreformisme espanyol davant l’ofensiva colpista

Les formacions polítiques de l’esquerra neorreformista espanyola han tingut reaccions diferents davant la crisi a Veneçuela. IU, que dóna suport al govern de Maduro acríticament, ha denunciat en el seu comunicat del 26 de gener un "cop d’estat" a Veneçuela i assegura que no es pot exigir eleccions a un president que ha estat "electe el 18 de maig passat de 2018 per més de 6 milions de votants i amb el 67% dels vots emesos". D’altra banda, Podem també ha denunciat el caràcter colpista de Guaidó, però recalcant la necessitat que la Unió Europea tingui un paper de "mediació internacional" per aconseguir "eleccions lliures" sense cap ultimàtum, saludant la política que fins ara ha tingut Zapatero (el partit avui dóna suport a Guaidó).

Però aquestes posicions no són més que declaracions diplomàtiques. Fins fa poques setmanes tant Podem com Esquerra Unida estaven negociant una llista electoral comú amb Manuela Carmena com a cap de llista per tornar a competir per l’ajuntament de Madrid. Almenys fins que es va conèixer l’operació política de Carmena i el segon de Podem, Iñigo Errejón, per llançar una nova formació política que va desencadenar la crisi més gran del partit morat des de la seva irrupció fa cinc anys. Però fins i tot després de la ruptura definitiva entre Errejón i Iglesias, aquest últim ha escrit fa només dos dies que Carmena "ja no és el que va ser", però "representa el més útil que hi ha per impedir que la dreta reconquereixi el poder municipal a Madrid ".

Si ja era el súmmum considerar que la garant dels pelotazos urbanístics com l’"operació Chamartín", de les persecucions a manters, del pagament sagrat del deute, de la continuïtat dels desnonaments i les privatitzacions de serveis públics podia ser una alternativa a l’extrema dreta, com diables varen justificar que el segueix sent quan avala l’ofensiva colpista de l’imperialisme a Veneçuela?

L’oposició que han manifestat des Units Podem enfront de l’intent de cop d’estat a Veneçuela és paper mullat si no criden a repudiar les declaracions de Manuela Carmena, alhora que trenquen amb la utòpica política de "mediacions internacionals" a través dels mateixos agents imperialistes com la UE o mitjançant l’anomenat al "diàleg" amb l’oposició de dreta veneçolana, cridant a la mobilització per rebutjar, i per proporcionar suport internacional al poble veneçolà.

SI de veritat estan disposats a enfrontar el cop a Veneçuela, Units Podem i les seves confluències han de deixar de fer seguidisme a la política de l’imperialisme europeu i convocar de manera urgent mobilitzacions contra l’ofensiva colpista, sense que això impliqui cap suport polític al govern de Maduro . Cal deixar clar que de la mà de la UE i de l’imperialisme no vindrà cap sortida progressiva per al poble veneçolà.