La República de l’1-O venç en les eleccions del 155. En aquest marc, la CUP-CC cau de 10 diputats a 4, una caiguda que troba raó en el “vot útil” i també en la seva estratègia de “mà estesa” a la direcció del procés.
Ivan Vela @Ivan_Borvba
Jueves 21 de diciembre de 2017
Foto: Antonio Litov
Nit electoral tancada i un titular inequívoc, la República de l’1 d’Octubre venç en les eleccions del 155. En el marc d’una cita electoral amb participació històrica, el bloc sobiranista aconsegueix la majoria en escons. Tal com ha assenyalat Carles Riera (CUP) en la seva compareixença davant els mitjans s’ha “derrotat el 155. El cop d’estat espanyol i de la UE, ha quedat clarament deslegitimat”.
No obstant això, el sabor que deixa aquest 21D no serà igual per a tots. En el cas de la CUP-CC, han collit uns resultats marcadament pitjors que en 2015. Han passat de comptar amb 10 diputats a l’hemicicle del Parlament a comptar amb 4 per a la nova legislatura que s’obre.
Aquesta doble cara es deixava sentir en el “búnquer” de la formació independentista. “Nosaltres no podem estar contents avui, però demà serà un altre dia i cal sumar” o “ens hem de quedar amb què hi ha majoria sobiranista” han estat algunes de les primeres impressions dels simpatitzants de la CUP concentrats a la Nau Bostik de Barcelona.
Aquesta baixada de votants traduïda en aquesta pèrdua destacada d’escons s’explica, en part, per la important concentració del vot en les dues principals formacions, JxCat (Junts per Catalunya) i ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). Les dues formacions dirigents del procés han gaudit d’un prestigi que s’ha traduït en aquesta concentració de vots en el bloc sobiranista.
Però a més d’aquest “vot útil”, la formació de l’esquerra independentista ha acusat els anys de política de mà estesa a la direcció de CiU i després Junts Pel Si. Aquesta subordinació en l’estratègia política, i més recentment, en la mobilització, ha esborrat a la CUP com a possible alternativa.
Fins i tot, el seu programa electoral, lluny de valorar de forma crítica aquest camí fet com a furgó de cua de la direcció del procés, la CUP tornava a insistir en la voluntat de recolzar i fins i tot formar part d’un hipotètic govern amb JxCat i ERC.
Una volta de rosca més a la política de mà estesa, doncs a aquests comicis s’arribava després d’una jornada de resistència històrica com l’1-O, la vaga general del 3-O o el 8-N, o la conformació i extensió dels CDRs. Components de mobilització sobre els quals la CUP no s’ha recolzat decididament i amb fets per presentar-se tampoc aquest 21D com una alternativa a l’estratègia dels seus “germans majors”.
Amb la direcció del procés parlant des de fa setmanes de la necessitat d’un referèndum pactat amb l’Estat i la UE, l’estratègia de mà estesa i subordinació de la CUP s’ha demostrat inservible per aixecar una alternativa capaç de lluitar contra l’escalada repressiva que ja ha iniciat el Govern, la Corona i la Judicatura amb el 155 i contra les futures mesures en els propers mesos.
Si alguna cosa ha quedat clar aquest 21D, per descomptat a més de la voluntat del poble català per fer efectiva la República catalana, és la necessitat d’aixecar una esquerra anticapitalista i independent a la direcció del proces, una direcció que ja ha demostrat que es nega a portar la lluita per la República fins al final.
Una esquerra que desenvolupi l’organització als barris, centres de treball i universitats per imposar la voluntat expressada l’1-O i reafirmada aquest 21-D, de l’única forma factible, a través de la mobilització social. Una mobilització que uneixi aquesta demanda a un programa perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes.
