La mobilització va recórrer els carrers d’una ciutat plena d’efectius policials i de forces federals. Va haver-hi detencions i atemoriment policial cap als manifestants. Algunes organitzacions kirchneristes van aportar una presència completament simbòlica.
Sábado 1ro de diciembre de 2018
Aquest divendres la Ciutat de Buenos Aires va despertar gairebé assetjada. En l’inici formal de la Cimera del G-20, el govern nacional va reforçar la militarització de la capital del país. En l’enorme operatiu van intervenir més de 20.000 efectius de la Policia de la Ciutat de Buenos Aires, de forces federals i d’aquelles que van acompanyar la visita dels mandataris estrangers.
Tot i aquesta enorme militarització, de les amenaces prèvies que havien llançat els diferents funcionaris governamentals i de la detenció de diversos manifestants -entre ells l’apoderat del PTS / Front d’Esquerra- més de 10.000 persones van marxar fins als voltants del Congrés Nacional.
A la mobilització van destacar amb la seva presència organismes de drets humans, organitzacions socials, sindicals i polítiques. Així, a la capçalera de la mobilització es va poder veure a Nora Cortiñas (Mares Línia Fundadora), Maria del Carmen Verdú (Correpi), Myriam Bregman i Nicolás del Caño (PTS-Front d’Esquerra), entre d’altres referents de lluites contra la impunitat, l’ajust i la repressió.
També va poder veure al diputat porteny Patricio del Corro (PTS-FIT) i a altres referents del Front d’Esquerra com Néstor Pitrola i Marcelo Ramal. Hugo "Cachorro" Godoy, dirigent d’ATE, Nacho Levy (La Poderosa) i Andrés Blanco (dirigent ceramistes de Neuquén), també van estar a la capçalera de la mobilització. Van sumar la seva participació referents de la central sindical brasilera Conlutas.
La mobilització va plantejar un fort rebuig a la Cimera que va tenir com a protagonistes els anomenats líders del món. Figures que, però, són àmpliament qüestionades en els seus propis països i a nivell internacional.
En una declaració que havia difós el Front d’Esquerra en les hores prèvies a la mobilització es repudiava "la cimera del G-20 a l’Argentina, que reunirà els caps d’Estat que executen la política de guerra, militarisme i agressió als explotats i explotades de tothom (...) els mandataris que concorren a l’Argentina (Trump, Merkel, Macron, May, Putin, Erdogan i altres) són els responsables de les massacres i bombardejos contra els pobles de Síria, Líbia, l’Iraq, Palestina, Iemen , kurds, entre d’altres ".
Precisament l’esquerra va aportar una de les columnes més destacades dins de la mobilització. En aquest bloc, el PTS va aportar la més nombrosa, amb la combativa presència de joves estudiants, treballadors i dones.
Amenaces, detencions arbitràries
Els dies previs a la mobilització va tenir com a protagonistes els funcionaris nacionals que van amenaçar als que volguessin mobilitzar-se. L’enorme operatiu repressiu va ser acompanyat de les declaracions de la ministra de Seguretat Patricia Bullrich i altres funcionaris nacionals que, permanentment, van remarcar que usarien la força en cas que hi hagués el que ells anomenen, de manera confusa, "incidents".
Durant el transcurs d’aquest mateix divendres les provocacions policials van arribar amb antelació a la marxa. Passat el migdia, la Policia de la Ciutat detenia arbitràriament a dos militants del PTS. Un d’ells era Guille Pistonesi, apoderat nacional del PTS i secretari parlamentari del bloc de diputats nacionals d’aquesta força.
El "argument", completament absurd, era transportar handies, element que s’utilitza habitualment per coordinar en les mobilitzacions, atès que el senyal de 3G s’interromp amb freqüència. L’ordre la va donar el jutge federal Claudio Bonadio, un protagonista permanent de la fustigació cap a les mobilitzacions populars.
La Policia i les diferents forces de seguretat van protagonitzar altres fets repressius cap als manifestants. Va haver-hi aproximadament una desena de detencions abans i durant la mobilització.
Després que finalitzés la mateixa es va sumar una altra provocació, quan efectius policials van demorar els nòlits que transportaven les banderes i els materials de forces d’esquerra, com el PTS i el PO. Així ho van denunciar diferents referents d’aquest espai, com el diputat nacional Nicolas del Caño.
Ahora la policía federal monta operativo de requisa a los fletes que llevaban las banderas del @Fte_Izquierda. Nuestros compañeros siguen detenidos de manera ilegal. Persiguen al @Fte_Izquierda. Libertad a todos los detenidos pic.twitter.com/0MilV6sVbZ
— Nicolas del Caño (@NicolasdelCano) November 30, 2018
Kirchnerismo: absent amb avís
A la mobilització va tornar a ser evident l’absència de la dirigencia sindical de la CGT i dels espais que sostenen un discurs d’oposició al govern ia l’acord signat amb l’FMI.
Com ja ho havien fet front al Pressupost 2019, els referents sindicals alineats amb el kirchnerisme i el moyanismo van tornar a evadir la baralla als carrers. Part menor de la dirigencia gremial i alguns agrupaments juvenils van aportar una presència més aviat simbòlica, amb contingents bastant limitats.
Això no té perquè sorprendre. Les últimes setmanes van posar al descobert el creixent intent del kirchnerisme per mostrar-se com una força moderada, capaç de garantir la bona administració dels guanys capitalistes. Tant les declaracions Cristina Kirchner com d’Axel Kicil
