Foto: EFE
El ple d’aquest dimarts ha rebutjat la proposta ciutadana de realitzar una multiconsulta que incloïa la pregunta de si l’Ajuntament ha de municipalitzar el servei de l’aigua, actualment en mans de la multinacional Agbar.
La proposta va decaure al comptar solament amb el vot a favor de Barcelona en Comú, ERC i l’abstenció del regidor no adscrit de Demòcrates. L’altra qüestió sobre la qual es volia preguntar era sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López i López (antic esclavista) pel de Idrissa Diallo (un immigrant víctima mortal d’un CIE). En aquest cas també va ser rebutjada amb els mateixos vots a favor més els de la CUP.
Des de Barcelona en Comú s’ha acusat a l’oposició de canviar la intenció de vot a l’últim moment i de partidisme. Recriminen al PSC haver cedit a les pressions de l’empresa Agbar i a la CUP d’haver-se mostrat paternalista davant una iniciativa ciutadana que és la que proposava aquesta multiconsulta.
La CUP ha respost a través de la seva regidora Maria Rovira, qui ha declarat que ells entenen que “un dret que és fonamental, un dret que està declarat un bé humà com és el dret a l’aigua, no pot ser consultat sinó que s’ha d’exercir”. També ha insistit que “si volen municipalitzar l’aigua tenen instruments, perquè hi havia una proposta del novembre del 2016 per fer-ho directament i va rebre el suport de BComú, ERC i la CUP”.
Des que es va posar sobre la taula la possibilitat de fer aquesta consulta, Agbar ha iniciat una forta campanya publicitària en la qual intenta mostrar una falsa cara social, amb demagògia sobre els suposats descomptes en el preu de l’aigua a les persona amb menys recursos. El que no diu és que aquests descomptes van a costa de les arques públiques, que són les que els sufraguen.
Més enllà de la campanya de recollida de signatures que han iniciat els promotors de la consulta, i que sens dubte ha estat un factor important per obrir una discussió que l’equip de govern estava posposant (com tota la resta de remunicipalitzacions de serveis a les quals s’han renunciat), cal preguntar-se perquè Barcelona en Comú no està disposada a votar directament ambdues propostes: tant la muncipalització de l’aigua com el canvi de nom de la plaça.
Cal recordar que aquesta proposta era part del seu programa electoral de 2015, on es proposava “fer ús dels instruments que l’Ajuntament té a l’abast per aconseguir la municipalittzació de l’aigua i poder fer una gestió pública i democràtica.” En comptes d’això, semblava voler guanyar temps amb una consulta no vinculant, que almenys li serviria per cobrir l’expedient el proper any i arribar a la següent cita electoral amb arguments en contra dels qui l’acusessin, amb raó, d’haver deixat passar quatre anys sense prendre cap iniciativa de calat en aquest sentit.
Amagant-se darrere d’una suposada “democràcia participativa”, el govern de Colau es pretén mantenir en la posició de no qüestionar, amb mesures concretes i eficaces, els grans poders econòmics de la ciutat. És que tindria sentit plantejar un referèndum sobre si la sanitat i l’educació han de ser públiques? O sobre si s’han de derogar les reformes laborals laborals o la llei d’estrangeria?
El deure de qualsevol organització d’esquerra és defensar la implementació d’aquestes mesures i implementar-les directament si està a les seves mans. El més estrany és que per a les seves mesures més continuistes amb els governs municipals del PSC-ICV o el del mateix Trias, Colau no proposa consulta alguna.
Per què Barcelona en Comú no proposa una consulta sobre si Barcelona ha de seguir sent la seu del Mobile World Congress? O ja posats, Per què no una consulta sobre si la Guàrdia Urbana ha de seguir perseguint als manters i als llauners? Aquesta última fins i tot tindria més sentit, ja que és un incompliment flagrant del programa amb el qual van guanyar les eleccions que proposava la descriminalització de la venda ambulant.
Per tant sembla que el govern de Colau s’està escudant en la multiconsulta per no afrontar el repte de municipalitzar l’aigua. Alguna cosa coherent amb la política del seu govern sobre els grans serveis externalitzats. Cal tenir en compte que tampoc es tracta de cap mesura revolucionària d’extraordinària dificultat de dur a terme. Sense anar més lluny, l’Ajuntament de Terrassa, amb un alcalde del PSC, ha realitzat recentment aquesta mesura sense cap tipus de consulta.
No és solament el cas de l’aigua, molts altres serveis com el Bicing, l’atenció domiciliària o els socorristes que han viscut conflictes laborals contra les empreses contractistes i els i les treballadores han aixecat la demanda de municipalització.
La resposta de l’Ajuntament de Barcelona ha estat continuar deixant en mans de grans empreses aquests serveis, en teoria exigint-los clàusules socials. Una autèntica farsa, com demostren els mateixos conflictes laborals que hem esmentat. Com a mostra l’exemple de l’atenció domiciliària, que es va deixar en mans de ni més ni menys que el senyor Florentino Pérez.
Acabar amb amb aquests negocis milionaris, aconseguir la passada a titularitat pública i el control de treballadors i usuaris d’aquests serveis essencials, solament serà possible per mitjà de l’organització i mobilització coordinada de tots els treballadors de les contractes municipals, en aliança amb les associacions de veïns i plataformes d’usuaris. | 
