En primer lloc el que hi ha destacar és que no són algunes “pomes podrides”. Són milers i milers les persones que durant la seva infància han sofert abusos per part de molts membres destacats de la cúpula catòlica. Ni tan sols està focalitzat en un país, que ja seria bestial, hi ha molts casos a Austràlia, EUA, Xile, Irlanda, Estat espanyol etc. i etc. Com si això fos poc, han comptat amb l’encobriment de les màximes autoritats de Roma i a cada país i una gran resistència al fet que se surtin a la llum.
L’Església espanyola té centenars d’anys d’experiència encobrint les “conductes” dels seus integrants. Parlar amb els pares de les víctimes per tractar d’apagar el foc, fins i tot amb amenaces, poques vegades amb diners. De vegades el “càstig” pel victimari consistia a traslladar-ho a una ciutat distant perquè segueixi “abusant” en un lloc on no li coneixien. Mentides i falsedats i evocar a Déu per tractar de dilatar una possible acció legal o per guanyar per cansament.
I, prova d’això és que l’Església ha aprovat amb l’Estat espanyol un Concordat que estableix que “en cap cas els clergues i els religiosos podran ser requerits pels jutges o altres autoritats per donar informació sobre persones o matèries que hagin tingut coneixement per raó del seu ministeri”. “Tots som iguals davant la justícia” que té els ulls embenats. Encara que alguns som menys iguals que uns altres.
La mil·lenària institució espanyola també s’ha destacat en l’abús de menors i en l’ocultació dels mateixos. En els últims anys han aparegut casos a Granada, Gaztelueta, els Maristes de Barcelona, Astorga, Còrdova, Vigo que semblen ser només la punta de l’iceberg. Entre els més destacats es troben El cas Romanones que ha estat fins avui el major abús de menors protagonitzat per l’Església i el cas del seminari de Bañeza. Tots dos casos “gestionats” amb el major secretisme per part l’Església.
A Granada va estar implicat el 7% del clergat
L’anomenat ’cas Romanones’ ha estat, fins ara, el major judici contra la pederàstia eclesial a l’Estat espanyol. En ell va estar implicat fins al 7% del clergat de Granada. Una de les víctimes va escriure una carta a Bergoglio denunciant els abusos als quals eren sotmesos nit després de nit a Granada. I, recentment a partir d’aquí, es van veure obligats a iniciar una recerca.
L’Audiència Nacional de Granada en aquest cas d’abusos massius tan solament enjudicio un, referent a l’acusació del pare Román referit a penetracions. La resta dels abusos dels quals estaven acusats molts capellans, el grup Romanones, van ser deixats de costat per haver prescrit. La llei serveix per encobrir l’abús de menors, i a la jerarquia religiosa que es veu especialista en el tema. Jutges i lleis per als capellans, per a les víctimes indefensió.
Els capellans abusaven en el seminari
En el Seminari Menor de San José de la Bañeza (León), els sacerdots actuaven amb una gran impunitat. Es parla de múltiples abusos del pare José Manuel Ramos, però el que expliquen les víctimes és que “Hi havia nits que [els capellans] donaven el passeig i s’anaven. Llavors, sabies que podies dormir tranquil. Però quan es quedaven, et quedaves despert i treies el cap.” per saber als qui els tocava aquesta nit. Si els capellans actuaven així és perquè tenen una impunitat que abasta fins als mateixos poders de l’estat.
Aquests casos que van succeir centralment en la dècada dels 70 van ser trets a la llum 40 anys després pel diari L’Opinió de Zamora. El Bisbat d’Astorga es va veure obligat a obrir una recerca per ordre de la Santa seu. El pare Ramos després dels abusos massius realitzats en la Bañeza va ser trasllat a un col·legi de Zamora on va seguir abusant d’altres nens entre 1981 i 1984. Allí també va tenir mà lliure i, clar, ningú sap gens.
Una institució completament reaccionària
L’Església catòlica s’està demostrant cada vegada més com una institució completament reaccionària. Repleta de jerarques que consenten l’abús de nens (o ho practiquen), que denega la possibilitat d’un avortament segur i gratuït en múltiples països, que fins i tot recolza a dictadures com ho ha fet aquí amb Franco, a Xile amb Pinochet, a Argentina amb Videla o a Brasil per tan sol esmentar algunes dictadures sagnants. Per no parlar dels acords que va tenir amb Hitler i Mussolini.
En l’Estat espanyol la cúria gaudeix d’un espectacular tracte per part de l’Administració. No ha de pagar l’IBI dels seus immobles, té una casella a les declaracions de l’IRPF que li permeten recaptar fàcilment milions d’euros, gaudeix de múltiples ajudes a les institucions educatives (com els Maristes de Sants que també tenen casos de pederàstia). Per no parlar de l’assignatura de Religió a les aules de les escoles públiques amb professors pagats l’administració.
Tots aquests acords estan basats en el Concordat de 1953 realitzat per Franco i els acords de 1976-1979 pel Rei Juan Carlos i Adolfo Suárez. El PSOE, des de l’any 2016 havia inclòs al seu programa la denúncia d’aquests acords, però com això de “hisenda som tots” és un altre eslògan que Pedro Sánchez no portarà a la pràctica.
És clau una separació total i efectiva de l’Estat respecte de l’Església. Ni un euro per a les finances de la cúria. Qui vulgui catequesis que vagi a l’església i pagui al capellà. Qui no vulgui religió no té per què posar un sol cèntim. Fora les mans de l’església de l’educació pública.
N’hi ha prou d’exempcions fiscals. L’església no paga l’impost a béns immobles, ni molts uns altres. Que pagui com “qualsevol cristià”.
Llibertat de pràctica religiosa no vol dir que tots paguem alguna cosa en el que no estem d’acord. Que paguin els creients. I que els capellans vagin a treballar!
I per descomptat, els abusos a menors no poden prescriure i cal investigar-los fins al final, fins que la “justícia” castigui a tots i cadascun dels culpables.
I, també cal expulsar a l’Església del cos de les dones. Avortament lliure, gratuït i en condicions! Educació sexual a les escoles en lloc de religió! | 
