La sentència del Suprem torna a mostrar al rei nuu: el veritable poder darrere del poder judicial és la banca més gran. Després de 16 hores de deliberació en dues jornades, i després de dos dies de Plen es dóna marxa enrere en la sentènica que feia pagar als bancs el impost de les hipoteques. Els 28 magistrats del Ple del Tribunal Suprem s’han inclinat, per una majoria de 15 contra 13, per avalar la jurisprudència tradicional: el client continuarà pagant.
La "casta judicial" eximeix a la banca del pagament de 640 milions al any de l’impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD) i lliura a les comunitats autònomes de desemborsar 2.300 milions.
Són les mateixes entitats financeres que durant la crisi es van beneficiar d’una estafa descomunal al poble dels fons de rescat dels estats, quan milions de persones van perdre el seu treball i les seves cases. I com si d’una veritable màfia es tractara són els mateixos bancs que amenaçcaven amb que "si acceptessin complir amb aquesta nova normativa, es traslladarien als clients els costos amb interessos creditoris més alts".
La "casta judicial" que condemna a favor de "la manada", envia a la presó a periodistes, tweetaires, activistes, actors i polítics catalans, cobreix d’impunitat als corruptes i salva als grans bancs quan hi ha sentències en contra seva.
Poc després d’arribar a conèixer aquesta notícia, Alberto Garzón va anunciar a Twitter que "davant la situació de desprestigi en què queda la Justícia d’aquest país, i davant el xantatje que no és acceptable de la banca privada, he parlat amb Pablo Iglesias i hem decidit convocar una concentració el dissabte davant el Tribunal Suprem, a les 18:00 h ".
Aquesta és una mesura necessària davant aquestescàndol, però no és suficient. Es necessari denunciar de conjunt a la "casta judicial" i plantejar mesures radicals per acabar amb ella. Una mesura elemental en aquest sentit seria la selecció de tots els jutges per sufragi universal i la generalització dels judicis per jurats populars.
Al mateix temps, aquesta sentència d’escàndol reafirma la necessitat d’apuntar contra els poders econòmics que controlen els fils del règim polític: la nacionalització de la banca sota control de treballadors i usuaris, per posar-la al servei de la majoria social, per oferir crèdits econòmics i posar a disposició de les necessitats socials les vivendes buides que acaparan per especular. | 
