Aquest dijous apareixia la notícia que la Universitat de Barcelona convidarà al president del Tribunal Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes, i a Luis María Díez-Picazo, el President de la Sala dels Contenciós-administratiu d’aquest mateix tribunal.
Serà dijous que ve 14 de novembre i tots dos magistrats formaran part de la taula inaugural de l’esdeveniment que porta per títol “Balanç i Perspectives de la LJA en el seu XX aniversari” que tindrà lloc en la Facultat de Dret del campus de Diagonal. A les poques hores, les xarxes estaven ja que tiraven fum i organitzacions estudiantils com el SEPC o l’agrupació Contracorrent cridaven a concentrar-se aquest mateix dia per rebre’ls com es mereixen.
Lesmes és el president del tribunal que manté empresonats als presos polítics catalans des de fa més d’un any i que s’encarregarà del judici-farsa de l’1-O que acaba d’iniciar-se amb sol·licituds de penes que superen els 200 anys. És per tant una sort de “Inquisidor General del Regne”. El “carceller” de l’1-O és qui està al capdavant, encara que sempre per sota de La seva Majestat, de l’escalada repressiva contra el moviment democràtic català.
Díez-Picazo era un desconegut fins a fa unes setmanes, però avui és el jutge que condensa el desprestigi creixent de la Judicatura més enllà de Catalunya. Va ser ell qui va ordenar que es revisés la sentència que imputava a la banca l’impost de les hipoteques. Va fer seva la màxima de Groucho Marx de “aquestes són les meves sentències, si no els agraden (a la banca) tinc unes altres”. Però també va reactualizar una altra de Karl Marx, aquella del Manifest Comunista que diu que l’Estat (en aquest cas el seu braç judicial) no és més que el consell d’administració dels grans capitalistes.
Dimarts passat el Suprem va acabar dictant la millor sentència possible per a la banca (que rar). Ni pagaran els impostos que havien carregat fins ara als clients, ni tampoc ho hauran de fer en el futur. Una decisió que deixa en evidència que la Justícia d’aquest règim podrit ho és només per als rics i polítics corruptes. Ells gaudeixen de guant de seda i línia directa si alguna decisió no agrada. Per a la classe treballadora, els sectors populars, les dones o els qui qüestionen el règim i les seves institucions les sentències són de presó per robar per menjar, violadors en llibertat i presó per twitear, fer un rap o organitzar un referèndum.
Motis, estudiant de Ciències Polítiques en la facultat on s’ha convidat als magistrats i membre de l’agrupació Contracorrent, deixava clar que no s’esperin una rebuda amable de part dels estudiants i la comunitat universitària: “cridem a totes les i els estudiants, professorat, pas... a mostrar el nostre rebuig a aquests dos jutges que són el símbol extrem de la justícia del Règim del 78. Penes de fins a 25 anys de presó per organitzar l’1-O i sentències a la carta per a la banca i els rics. La casta universitària torna a demostrar de quin costat està. Però la comunitat universitària els hem de donar la benvinguda que es mereixen”. | 
