Educació, sanitat, administració pública i moviment estudiantil conflueixen als carrers. Les demandes dels precaris d’universitat i la no universitària entren en escena i enforteixen la lluita per revertir tot allò perdut i més.
Aquest dijous es complia el quart dia de vaga dels metges d’atenció primària. Entre les seves principals demandes està la recuperació dels 900 metges acomiadats des de 2010 i poder atendre un mínim de 12 minuts a cada pacient. Aquesta última és una demanda històrica que, ni en l’època de bonança, els governs convergents o el propi Tripartit van voler atendre.
A aquesta lluita es van sumar el dimecres els estudiants de les universitats públiques al costat del professorat en precari, els anomenats associats, que representen ja el 40% del total dels docents i cobren entre 300 i 800 euros al mes. Acabar amb aquesta precarietat, que ha crescut exponencialment alhora que la universitat s’elititzava i obria a les empreses, i reprendre la lluita per la gratuïtat de la universitat van guanyant força.
Però avui era el gran dia, la gran vaga. A la mobilització s’han sumat els bombers, l’administració pública i sobretot, i amb molta força, tota l’educació pública. I tota és tota. Per primera vegada, no solament eren els docents i no docents contractats directament pel Departament, sinó també tot el personal externalitzat: el personal de cuina, neteja, menjadors, extraescolars o les diferents figures precàries per a l’atenció de la diversitat a l’aula.
Les demandes inicials de la vaga han quedat clarament superades pel clam de les manifestacions. La de Barcelona ha sigut la més massiva de totes, amb una participació d’unes 10.000 persones i la participació de diferents col·lectius amb les seves pròpies demandes. Fins i tot estaven presents amb una gran pancarta les i els estudiants que estan promovent el referèndum sobre la monarquia a la UB i la UPF el proper 4 de desembre.
A més de la recuperació de les pagues extres que es deuen, el nivell salarial perdut o la jornada anterior a les retallades, també tenen pes en la taula de reivindicacions de la convocatòria l’augment del finançament, la reducció de ràtios i l’increment del personal d’atenció a la diversitat.
No obstant, l’entrada en escena, incipient però auspiciosa, dels precaris de l’educació ha donat a la jornada un caire molt més qüestionador. Un nodrit bloc, autoconvocat en una recent assemblea, s’ha plantat a la plaça universitat, al costat del Bar Estudiantil, mitja hora abans de l’inici de la manifestació.
Des d’un petit equip de so s’anaven intercanviant el micro monitores, vetlladores, educadores emocionals... Prenien la paraula amb missatges tan clars com també poc habituals en les manifestacions d’ensenyament dels últims anys.
“Som les que netegem les escoles, les que rebem als nens abans d’obrir, les que cuinem des de les 7 del matí el menjar per a tot el centre, els qui ens ocupem de les extraescolars, els qui atenem la diversitat a l’aula... i estem aquí. Nosaltres també fem vaga”. Denunciaven també com ells i elles, els externalitzats, han rebut amenaces i coaccions de les seves empreses, moltes de l’anomenat tercer sector, perquè no s’adherissin.
[Video]Sense nosaltres: vetllador/es, monitor/es i extraescolars del lleure, cuiner/es, neteja i manteniment dels espais, NO FUNCIONA CAP ESCOLA. Lluitem junts contra les EXTERNALITZACIONS i per un CONVENI DIGNE! pic.twitter.com/GPluHbacCD
Intervencions que aixecaven mirades de suport, aplaudiments i autèntiques ovacions sobretot quan ha entrat el bloc estudiantil. Molts dels qui avui estudien també treballen o han treballat en condicions precàries, i l’empatia es respirava en l’ambient.
Salvador Lou, vetllador d’una escola del Guinardó, explicava que “som un de cada dos treballadors dels que estem a les escoles. Una xifra d’escàndol. Vol dir que s’ha trossejat l’escola pública i s’ha subhastat a un grapat d’empreses multinacionals i que s’omplen la boca d’allò “social” i són les campiones de la precarietat”.
Les reivindicacions d’aquests sectors eren sens dubte les més ofensives. “Volem revertir les retallades, però també les externalitzacions que són molt anteriors i es donen com quelcom natural” declarava una monitora de menjador de la mateixa escola. I és que la principal demanda - a més de moltes relacionades amb els convenis que se’ls apliquen, el salari o els tipus de contracte - és la internalització: deixar de ser una plantilla de segona i passar a ser personal del Departament.
La manifestació de Barcelona ha conclòs enfront del Parlament. Allà han pres la paraula els representants de les organitzacions sindicals de docents, sanitaris i estudiants, i també ho han fet els associats universitaris i els precaris de l’educació, en una intervenció que expressava ràbia i una certa demanda al fet que aquesta meitat de l’escola pública comenci a ser tinguda en compte pels seus iguals i unificar la lluita de tots els que treballen als centres d’ensenyament públic, sigui el que sigui la seva categoria contractual.
L’emergència d’aquesta possible nova marea, la de les i els precaris d’escoles, instituts i escoles bressol, és part de fenòmens que es vénen desenvolupant durant els últims anys en el sector privat -com les Kellys als hotels- i públic -els col·lectius que vénen barallant per la remunicipalització de serveis externalitzats-.
Que aquests sectors entrin en escena i empalmin amb les i els treballadors amb millors condicions, és una condició sine qua non per revertir en primer lloc la gran divisió imposada amb externalitzacions i precarietat. Els sindicats, especialment els que són part de l’esquerra sindical com els convocants de la vaga d’avui, tenen el repte de contribuir al fet que aquest sector pugui organitzar-se i trobi el suport i solidaritat que necessiten i mereixen.
Al Parlament. Cridem a tothom a aprofitar el moment actual de mobilitzacions i possibilitat real de revertir les retallades, a construir un pla de lluita que tingui continuïtat i que es pugui construir des de les assemblees i no als despatxos #Vaga29N🔥 pic.twitter.com/JTc3fUiPSZ
D’aquesta manera, amb aquesta saba nova, el moviment obrer, en aquest cas el de les i els treballadors de l’ensenyament, podrà recobrar la força necessària tant per tirar enrere anys de retallades com per poder conquistar totes les demandes que avui s’han fet ressò als carrers de forma contundent.
