El programa electoral presentat per Vox a Vistalegre poc abans d’irrompre en les eleccions andaluses plantejava alt i clar l’orientació reaccionària, racista, misògina, homòfoba i conservadora d’aquesta formació política. Pretenen expulsar massivament als immigrants, reforçar la xenofòbia policial, derogar la Llei Integral de Violència de Gènere, prohibir el dret a l’avortament en qualsevol supòsit, promoure formes de família tradicionals i perseguir judicialment a les dones que facin denúncies sobre violència de gènere. Un programa “antidrets” en tota la línia. El seu lema és: Espanya, tradició, família i propietat. I com a part d’aquest esquema, proposen una contrareforma per sotmetre a milions de dones amb noves cadenes patriarcals. En ser Vox determinant en la formació d’un govern de dreta i extrema dreta a Andalusia -i possiblement es converteixi en un actor decisiu estatalment-, com era d’esperar-se el PP i Ciutadans ja s’estan escorant encara més a la dreta.
Davant aquesta nova amenaça sobre els nostres drets, és més necessari que mai aprofundir la força que el moviment de dones ve desplegant als carrers en els últims anys: des de les grans marxes contra Gallardón que van culminar en la renúncia del ministre clerical, a la gran vaga del 8M, les manifestacions massives contra la justícia patriarcal i la solidaritat amb les treballadores en lluita com Les Kellys, les Espartanas de Coca Cola i les temporeres de la maduixa de Huelva. Siguem milers als carrers per deixar clar que “No passaran” per sobre els nostres drets i que “Si toquen a una, ens toquen a totes!”.
Vox proposa derogar la Llei Integral de Violència de gènere (LIVG) votada al 2004. Aquesta Llei, encara que insuficient, reconeix la violència contra les dones pel fet de ser dones i estableix una sèrie de mesures sobre aquest tema -encara que la realitat és que la majoria no s’implementen per falta de finançament-. També és cert que aquesta Llei té el greu problema que solament considera “violència de gènere” aquelles agressions ocorregudes en el si de la parella o les *exparelles, deixant per fora multiplicitat de casos. Però des de Vox volen revertir per complet el conquistat i ataquen la idea mateixa de “violència de gènere”: proposen reemplaçar aquesta Llei per una de “Violència intrafamiliar”, eliminant la causal de gènere, pretenent així convertir les agressions contra les dones en un “assumpte privat” a l’interior de les famílies tradicionals.
D’altra banda, l’ara diputat electe Francisco Serrà -número u en la llista de Vox a Andalusia- és un conegut jutge negacionista de la violència de gènere. El moviment feminista ho ve denunciant per les seves sentències contra les dones, atorgant la custòdia a pares maltractadors. Al 2011 el Consell General del Poder Judicial ho va separar de la carrera judicial, després d’una condemna del Tribunal Suprem per “prevaricació dolosa”. El líder de Vox havia canviat el règim de visites d’un menor sense atorgar-li audiència a la mare, nomésc perquè el seu pare el pogués portar de nazarè a la Setmana Santa de Sevilla. Però el seu historial no es queda aquí. Mentre que diverses associacions de dones denuncien que actua “com a altaveu” dels maltractadors, ell no deixa de proclamar que se sent “víctima del yihadisme de gènere”.
Serrano defensa l’existència de la síndrome d’alienació parental (SAP), segons el qual els records dels nens maltractats són “introduïts” en la seva ment per la manipulació de les mares. Suggereix als jutges que desqualifiquin el testimoniatge dels nens, encara que el seu relat sigui creïble, i que castiguin a les mares per manipular als seus fills, amenaçant-les amb llevar-los la custòdia si no retiren les denúncies. Per si faltés alguna cosa, Serrano és conegut pels seus tuits completament reaccionaris, anomenant “polloses d’esquerra” a les activistes del moviment feminista, o deixant anar tot tipus de barbaritats homofòbiques, islamofòbiques i racistes.
Les propostes reaccionàries de Vox no només apunten contra els drets de les dones: busquen eliminar el matrimoni igualitari, suprimir de la sanitat pública el dret a l’avortament i el canvi de sexe. Al mateix temps, plantegen la “recuperació de les nostres fronteres”, tancar mesquites, suspendre l’espai Schengen i “aixecar un mur infranquejable a Ceuta i Melilla". Proposa eliminar les autonomies, derogar la Llei de memòria històrica, *ecentralitzar el sistema educatiu i retallar despeses estatals. Mesures que signifiquen grans atacs contra el conjunt de les dones, les immigrants, la classe treballadora i el poble més empobrit.
Des que es va conèixer la notícia de l’arribada de Vox al Parlament les activistes i xarxes feministes han entrat en estat de “alerta” i s’esperen accions de resposta. Però davant el creixement de l’extrema dreta és important evitar els paranys dels “progressistes” neoliberals que estant al govern com el PSOE volen mostrar-se com els defensors dels drets de les dones o com a garants de la “democràcia contra el feixisme”. El govern del PSOE manté oberts els CIEs i aplica les lleis d’estrangeria, que condemnen a les immigrants a viure sense papers; manté les reformes laborals que imposen la precarietat a la majoria de les treballadores, i garanteix els acords i el finançament a l’Església catòlica, masclista i patriarcal, per solament esmentar algunes de les seves polítiques, contràries a les necessitats de la majoria de les dones, les precàries, immigrants, treballadores i estudiants.
Davant el creixement d’aquesta extrema dreta reaccionària, el moviment de dones té un enorme desafiament: desplegar la nostra força als carrers, aprofundir la mobilització i enfortir les aliances amb el moviment antiracista, els col·lectius d’immigrants, els sindicats, el moviment estudiantil, les pensionistes i els moviments socials per l’habitatge. Solament així podrem fer front a aquests monstres de l’extrema dreta que es nodreixen del fang deixat per les polítiques neoliberals dels polítics del PP-Ciutadans i el PSOE. Siguem una marea imparable de dones contra l’extrema dreta, contra el patriarcat, el racisme i el capitalisme!
|
