Aquest divendres ens acostàvem fins a les portes de la històrica fàbrica catalana de Cacaolat. Fàbrica que actualment és propietat de dos grups empresarials amb una llarga tradició de minvament de les condicions laborals dels treballadors. Cobega (Coca-Cola Espanya) de Sol Daurella i el Grup Damm, de Demetrio Carceller, així ho denunciava Alex Piñol, membre de CGT Cacaolat i treballador que va ser acomiadat per l’empresa a principis de 2018 pel seu activisme sindical.
També parlem amb Antonio Ubago, membre del comitè d’Empresa i de Vaga de Cacaolat i de la secció sindical de CGT Cacaolat. Expliquen que “estem en vaga per un conflicte de conciliació laboral i familiar amb el tema del calendari laboral 2019”.
No obstant això no és la primera vegada que la plantilla té un conflicte d’aquestes característiques. "Ja en 2017 l’empresa va tenir la necessitat d’incorporar més torns de treball en producció”, ens comenta Antonio. "Mentre estaven en plena negociació de conveni l’empresa va organitzar una maniobra per a imposar un canvi en el calendari laboral de 2018". I segueix Antonio, expressant el malestar i les diferències que va haver-hi en aquell moment, "per a CGT la solució era negociar dins del conveni. La resta del comitè va acceptar entrar en el període de consulta i només van poder votar els treballadors que estaven afectats, però no per tots els treballadors afectats pel conveni i es va aprovar per una diferència molt justa".
I és així com s’arriba al conflicte actual amb l’empresa."Com l’escrit i la interpretació del conveni els ho permetia van començar a no complir totes aquestes promeses. En 2018 va haver-hi malestar en la plantilla, peticions de molts companys per a fer mobilitzacions”, diu Alex. “Ens veiem que avui dia per al 2019 tenim un calendari laboral en el qual és impossible conciliar la vida familiar i laboral".
"L’empresa es nega a negociar, només vol imposar com sigui el seu “calendari laboral” explica Antonio, "el 2 de gener, ja en plena vaga vam tenir una conciliació amb Inspecció de Treball. El Comitè d’Empresa anteriorment havia fet una assemblea amb els treballadors per a presentar a l’empresa una proposta de negociació per a arribar a un acord i poder desconvocar la vaga. No obstant això, l’empresa va dir que ells no parlaven amb una vaga damunt de la taula ni amb xantatgistes. Llavors es van aixecar i van marxar de la taula”.
Per part seva, els treballadors en vaga de Cacaolat tenen la moral alta. Antonio informa que "la majoria dels treballadors opinen que la vaga ha de seguir". Una vaga de la que cal destacar que va ser votada en assemblea després d’una altra reunió amb la patronal en la que ja no va voler escoltar les demandes del Comitè d’Empresa. "No va haver-hi cap resposta, ni una contraoferta a la proposta del comitè. La prepotència de Cobega i Damm és clara" expressava Alex.
Quant al seguiment de la vaga comenta Alex també que l’empresa "ha intentat diverses vegades treure o ficar producte. Van provant, és el seu joc. Aquí no ha passat ni ha entrat res. No s’està produint res. Està parat completament. El seguiment és del 100% de la plantilla que està convocada a la vaga" i aclareix sobre el Comitè de Vaga i els sindicats que "hem tingut diferències de criteri en el passat, però ara anem tots a una".
Comença la solidaritat. Boicot a Cacaolat
"El poble de Santa Coloma s’està bolcant amb nosaltres. Hi ha bars i altres locals que han deixat de servir productes de Cacaolat. Fan boicot. Té productes Cacaolat però no els serveixen" informa Antonio, i Àlex agrega que "no és la primera vegada que s’organitza, però aquesta vegada la iniciativa ha sortit del suport de diversos establiments, abans fins i tot, que els treballadors l’hàgim sol·licitat".
Sens dubte, el suport rebut des de diferents organitzacions i plataformes veïnals i socials s’està començant a expressar. Mentre xerrem amb Antonio i Alex, l’Associació de Veïns de Santa Coloma s’acosta a la planta amb una gran carpa perquè els treballadors puguin passar les nits en millors condicions. A menys de 200 metres del Besòs se sentia la humitat arribant fins als ossos. També reben menjar de restaurants de la zona i els clàxons dels cotxes en passar pel campament sonen en solidaritat.
Aquest diumenge, a més, va haver-hi una primera acció de suport als treballadors en vaga, organitzant una reunió del "Grup de Suport amb els treballadors i treballadores en vaga de Cacaolat" a les portes de l’empresa per a veure quines accions es poden realitzar en suport. Fins allà es van acostar també treballadors i treballadores de la vaga de vuit mesos que es va dur a terme a Panrico entre 2013 i 2014 com Joe Molina, treballador acomiadat de Panrico i que va voler brindar tota la seva solidaritat i aportar la seva experiència en aquest conflicte.
També han passat per les portes de Cacaolat per a donar el seu suport delegacions de diferents col·lectius de dones com Pan y Rosas o organitzacions juvenils com Contracorrent, a més de diferents delegacions dels CDR (Comitè de Defensa de la República) com el de Nou Barris de Barcelona.
Aquests primers passos són auspiciosos. La vaga indefinida dels treballadors i treballadores de Cacaolat ràpidament comença a guanyar suports i les organitzacions polítiques, sindicals i socials també es posen a disposició perquè els treballadors de Cacaolat puguin doblegar-li el braç a la patronal en la seva lluita per defensar els seus drets. | 
