La crisi política a Veneçuela no troba sostre. Nicolás Maduro havia rebut un fort recolzament del president rus Vladimir Putin que va declarar el seu total suport al govern chavista i va denunciar el "bany de sang" al qual podria portar la ingerència dels EUA en la política interna del país del Carib. A nivell intern, els generals de les diferents regions de la Força Armada Nacional Bolivariana van reafirmar unànimement el seu suport al govern de Maduro, factor fonamental i gairebé excloent per a sostenir-se en el poder en aquests dies, i van denunciar que va haver-hi un intent de cop d’estat encapçalat per l’autoproclamat president interí Juan Guaidó.
Però al mateix temps continua creixent amb força la pressió externa, provinent de la Casa Blanca i dels governs dretans i ultradretans de la regió. En hores de la tarda l’Organització d’Estats Americans, una “institució internacional” de caràcter obertament pro ianqui, va realitzar la seva esperada assemblea a Washington. Per si quedés algun dubte de qui respon l’organització, que històricament va servir per a convalidar els plans dels Estats Units en el continent des del combat a la Revolució cubana fins a les diferents intervencions militars imperialistes en països sobirans, el Secretari d’Estat de Donald Trump, Mike Pompeo, es va fer present sorprenentment i va dirigir un discurs al ple de la reunió assegurant que el seu govern ja havia optat per Guaidó i que "el moment ha arribat perquè l’OEA, com a institució s’alineï amb la democràcia i amb l’imperi de la llei i reconegui al seu nou president (de Veneçuela). L’hora del debat ja va passar".
Per si no fos prou, Pompeo va agregar: “reitero les nostres amenaces sobre qualsevol decisió dels elements romanents del règim de Maduro sobre l’ús de la violència per a reprimir una transició política”. “Transició” que no és una altra cosa que la imposició d’un govern titella dels seus interessos, per a això estan impulsant des de fa dies una política colpista i fins vénen remenat una eventual intervenció militar.
El president de l’OEA, el sipai de l’imperialisme Luis Almagro, no va poder imposar en la reunió una declaració de l’organització reconeixent al diputat dretà Juan Guaidó com a president, però la majoria dels països membres es van pronunciar en tal sentit reforçant la pressió política contra Maduro.
Així, en una vergonyosa declaració proposada pel govern argentí i avalada per altres 15 països incloent als Estats Units i el Brasil, van assenyalar el “ple suport al president de l’Assemblea Nacional Juan Guaidó, qui ha assumit com a President encarregat de la República Bolivariana de Veneçuela, en atenció a les normes constitucionals i davant la il·legitimitat del règim de Nicolás Maduro”.
Bolívia, Nicaragua i altres 3 països van votar en contra pel que Almagro i Pompeo no van poder aconseguir la majoria necessària per a aprovar la declaració com a organització.
La representant de veneçolana davant l’OEA, Asbina Ixchel Marin, va rebutjar la sessió i la va qualificar de “atropellament a la Carta de l’OEA”, i ha anunciat a més que el seu govern no reconeixeria cap validesa de les seves resolucions. Marin també va denunciar que “el govern dels Estats Units nomena des de l’exterior a un govern titella, amenaça amb violència al poble veneçolà i intenta despullar-nos del nostre sagrat territori. Mai en la història s’havia atrevit a tant. És un govern mafiós que tracta al nostre estat com un esclau”.
Per part seva, Mèxic i l’Uruguai no van donar suport a la declaració contra Madur i van anunciar que estan disposats a propiciar un canal de diàleg per a arribar a una “solució pacífica i democràtica” a la crisi i no “caure en un espiral de violència”. Poc després, Maduro va declarar que està “a favor” d’aquest camí que en veritat té molt poques possibilitats de progressar.
En un altre missatge gairebé guerrer, la Casa Blanca també va anunciar avui que estava disposada a garantir una “solució de sortida” de Maduro de Veneçuela si aquest accedia a cedir el poder a Guaidó.
Tots aquests fets van marcar un nou dia agitat entorn de la crítica situació que viu Veneçuela i que de moment no semblen deixar d’agreujar-se amb una creixent ingerència imperialista que fins i tot amenaça tornar-se violenta, i el govern de Maduro que ara com ara resisteix la pressió donat suport gairebé exclusivament per les forces armades. Com es va veure en les marxes i actes del dimecres 23 els sectors de la població que el donen suport són cada vegada més reduïts en tant el govern manté una política criminal de descarregar la descomunal crisi econòmica sobre l’esquena dels treballadors i el poble pobre, alhora que ve enfortint l’autoritarisme del règim i la repressió.
Al tancament del dia, la cadena Univisión li va fer una entrevista exclusiva a Juan Guaidó realitzada per la seva figura estel·lar Patricia Janiot en la qual l’autoproclamat president interí va anunciar que convocarà a noves accions de protesta de carrer aquest dissabte i diumenge, dies clau ja que es compleix el termini donat per Maduro als funcionaris de l’ambaixada ianqui per a sortir del país. El govern de Trump ja va dir que no retirarà al seu personal perquè no reconeix autoritat a Maduro per a expulsar-los, amb la qual cosa s’obriria la possibilitat que alguns siguin detinguts fent un nou salt en l’escalada amb els Estats Units. De moment, sembla clar que aquestes són les intencions de la Casa Blanca per a trobar excuses que poguessin avalar una eventual intervenció de conseqüències impredictibles i que hauria de ser immediata i decididament rebutjada per tots els pobles llatinoamericans amb la vaga i la mobilització.
Aquest dijous el govern de Trump també va demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU per a tractar la situació de Veneçuela, la qual cosa generaria un nou front de batalla diplomàtica entre els Estats Units i els seus aliats contra Rússia i la Xina que reconeixen al govern de Maduro.
| 
