El “Govern del canvi” de Pedro Sánchez en tan sols uns mesos, va canviar la seva política de gestos cap als immigrants per una política tan restrictiva com la que exerceixen els governs d’Itàlia i Malta. No permet salpar al vaixell Open Arms evitant que continuïn rescatant refugiats d’una mort gairebé segura.
La política d’aquests peculiars “progressistes” es complementa amb la negativa a acollir més vaixells que rescatin vides en el mitjà del Mediterrani com va passar amb el vaixell que finalment va amarrar a Malta i a més, la negativa a acceptar una part de les 49 persones que va rebre l’illa. Tampoc informa sobre quin haurà passat amb aquells immigrants que van recollir l’Aquarius i l’Open Arms i van deixar en ports espanyols
No, res d’això. El Govern del PSOE ha deixat de costat la seva política de gestos cap a la immigració a causa del “al·luvió” immigratori de l’any passat. Al voltant de 57.000 persones han aconseguit accedir a Europa a través de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, les rutes migratòries han deixat de costat els “camins” cap a Itàlia i Grècia per a buscar accedir al vell continent per l’Estat espanyol.
Si bé és cert que ha augmentat notablement la immigració que arriba a l’Estat espanyol, també és cert que la pressió immigratòria a nivell de la Unió Europea s’ha reduït molt en els últims cinc anys. Això és així perquè les polítiques de l’Europa fortalesa han augmentat. La UE finança estats com Turquia, el Marroc o Líbia perquè ells siguin encarregats de frenar les migracions. I fins i tot augmenta els efectius i pressupostos de Frontex per a frenar-les.
No obstant això, aquesta “enorme pressió migratòria”, com la qualifica del Govern, a penes si representa menys del 0,12% de la població espanyola actual. I, si ho comparem amb els naixements en tot l’Estat durant 2017 tan sols és del 15%. I cal tenir en compte que els naixements han descendit un 25% en els últims 10 anys i gairebé un 5% respecte els de 2016. I, no només això, sinó que una bona part dels immigrants que trepitgen sòl espanyol, ho fan per a anar-se a altres països de la UE.
És mentida que el problema sigui l’enorme quantitat de refugiats que arriben a l’Estat espanyol. El problema és que el Govern de Sánchez pretén guanyar una mica de vots del centre dreta i situar-se en millors condicions per a unes pròximes eleccions presidencials. Que si no són en aquest any, ho seran el següent. L’aparició de *Vox és una oportunitat que el partit de la rosa pretén aprofitar ocupant un espai que el PP sembla abandonar.
De totes maneres els mal anomenats “socialistes” (són social-liberals) són experts en solucions repressives abans els “sense papers”. Són els qui van elevar les fronteres a Ceuta i Melilla, els qui van posar les ‘concertinas’ allí mateix, que van començar les expulsions en calenta, els qui llancen als menors africans al carrer, els qui promouen i mantenen els Centres d’Internaments per a estrangers com a presons, etc.
El Govern de Sánchez tracta de preparar-se per a guanyar les eleccions i juntament amb Ciutadans establir un govern fort que apliqui una nova tanda de retallades socials. Tots els analistes econòmics auguren que hi haurà un nou període recessiu. No se sap bé de quina magnitud, encara que sembla ser important. El pròxim govern haurà de reduir el dèficit però ja sense el creixement que va acompanyar en els últims anys. Per a això, el Règim del 78 cerca un govern fort capaç d’escometre tasques dures. Sánchez es prepara per a això.
Al cap i a la fi, els governs d’aquesta democràcia per a rics tracten d’afavorir la baralla entre els de baix perquè així ens dominen millor, Què millor que ens barallem entre els treballadors natius i estrangers? Com es beneficien atiant l’odi entre els catalans i la resta dels pobles de l’Estat! No hi ha res millor per als rics que ens barallem entre treballadors i treballadores. Mentre ells es porten la part del lleó.
És necessari, una política que unifiqui als treballadors siguem del lloc que siguem, pertanyem al poble que sigui i del gènere que sigui per a defensar-nos del brutal atac que aquest Règim i els empresaris de l’Ibex 35 ens llancen amb la precarietat, la bretxa salarial, els sous de fam, l’opressió a les nacions. Avui més que mai cal rescatar la unitat dels treballadors per a lluitar per tots els nostres drets socials i llibertats democràtiques. | 
