Sota el fals estendard de la “lluita per la democràcia”, l’arc de la creuada colpista s’estén des dels EUA a Europa, sumant als països de la dreta continental. Tots tenen en comú una enorme hipocresia.
Emmanuel Macron, que busca donar ordes a Maduro perquè no reprimeixi, és responsable de 3.300 detencions, 2.000 ferits i 8 morts, vinculats a la repressió contra les armilles grogues. Pedro Sánchez, que parla de “legitimitat”, està al capdavant del poder en l’Estat espanyol gràcies a una moció de censura i els pactes en el Parlament, no pel vot popular.
No parlem de Bolsonaro que, per a arribar al govern, va comptar amb l’ajuda del règim colpista, que va treure a Lula arbitràriament de la carrera electoral, empresonant-ho i fins negant-li el dret a expressar-se. Per part seva, Macri és part de l’empresariat que a l’Argentina es va enriquir gràcies als cops i dictadures militars. Per part seva, Iván Duque és hereu d’un dels presidents més assassins de la història colombiana, cap d’un règim que té múltiples vincles amb els paramilitars assassins de dirigents populars i obrers. Tots actuen sota la tutela de Donald Trump, que no pot mostrar res semblant a un compromís amb els drets humans.
Per a avançar en l’intent colpista, el govern dels EUA busca ofegar econòmicament al règim de Maduro. Per això, l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, “aconsella” a banquers, corredors i intermediaris “no comerciar amb or, petroli o altres productes veneçolans…”. Tot això després del decret de sancions contra PDVSA que constitueix de fet un embargament petrolier contra un país sobirà, prenent en compte que Veneçuela exporta poc més del 40% de la seva producció petroliera als Estats Units.
Amb aquests “consells” el Secretari de Seguretat Nacional dels EUA, John Bolton, cerca anar encara més enllà dels abastos que té la mesura, sumant a la Unió Europea a la creuada colpista. Aquest dijous directament va tuitejar fotos d’una reunió amb executius de l’empresa petroliera *Citgo (subsidiària de PDVSA als EUA), que ara controla el govern nord-americà. Tot sota el discurs que “els EUA continua treballant per a assegurar que Maduro i els seus amics no aprofitin els beneficis econòmics dels recursos de Veneçuela”.
El poca vergonya del “president encarregat” Guaidó va arribar a límits extrems aquest dijous, defensant les sancions dels EUA i afirmant que “no hi ha un bloqueig”. El legislador de Voluntad Popular vol convèncer que aquesta va ser una decisió “sobirana” demanada per l’Assemblea Nacional, quan en realitat es tracta del control dels actius extraterritorials veneçolans per part d’una potència imperialista estrangera.
Amb les sancions, Veneçuela pot perdre una de les seves fonts d’ingressos més importants i l’ingrés de la moneda estrangera que més necessita. El propi Bolton va calcular en prop d’11 mil milions de dòlars les pèrdues en ingressos per exportacions al llarg d’un any. Això implica que al govern li resultarà més difícil comprar aliments i importar, la qual cosa intensificarà una greu recessió que impacta severament a la població.
És més que clar que aquesta avançada imperialista està facilitada pel propi govern de Maduro, amb el seu règim bonapartista reaccionari, repressiu, que ofega llibertats democràtiques i imposa mesures severes contra el poble, que augmenten encara més les penúries.
Una crisi en la qual no tots perden
No obstant això, enmig de tota aquesta crisi hi ha lloc perquè les patronals es beneficiïn. Per exemple, el govern atorga llum verda a empreses i indústries per a accedir a les divises sense passar pels sistemes oficials, una mesura acompanyada de híperdevaluacions que porten la paritat oficial (via la subhasta del Dicom) a un tipus de canvi per sobre del preu del dòlar en el mercat paral·lel. Això facilita a les empreses fixar preus sobre la base d’aquestes taxes, accelerant encara més la hiperinflació incontrolable. Mentrestant, el salari dels treballadors està a la baixa, prop dels 6 dòlars mensuals.
A més, de manera sorprenent, el Banco Central de Venezuela (BCV) va autoritzar una nova plataforma d’intermediació canviària per a empreses privades i altres operadors autoritzats per l’ens. Allí les divises es fixaran de manera oberta i sense intervenció.
Amb aquesta nova plataforma, denominada Interbanex i que va començar les seves operacions aquest dilluns 28 de gener, el BCV autoritza l’obertura cap a un mercat paral·lel legal. Aquesta plataforma va començar operant a 3.200 bolívars sobirans per dòlar quan el dòlar paral·lel (“dòlar criminal” com ho anomenava el govern) està per sota d’aquesta paritat, una cosa inexplicable però que genera descontrol financer.
Enmig del daltabaix econòmic Maduro pren aquestes mesures que acabaran fent estralls en la població i beneficiant a sectors empresarials incloses les transnacionals. El govern, enmig d’una gran feblesa, reacciona desesperadament, amb mesures que augmenten més la catàstrofe social i econòmica, però exonerant d’ella als grans capitalistes i permetent-los fer grans negocis.
Negociació i amenaces militars
Madur havia rebutjat les negociacions, però ara declara que està obert a les converses amb l’oposició criolla, afirmant que altres països podrien mitjançar i esmenta a Mèxic, l’Uruguai, Bolívia, el Vaticà i Rússia com a possibles candidats.
El govern veneçolà venia insistentment demanant negociar amb els Estats Units. Fins no fa poc, Maduro evitava usar la paraula “negociar” per a parlar de “diàleg”, però enmig de la gran pressió i la ingerència imperialista va començar a donar un gir en el seu llenguatge. Ara, en la nova situació, és l’oposició de dreta la que avança en la seva escalda colpista de la mà de l’imperialisme i es nega a entaular negociacions sense una prèvia rendició del govern de Maduro.
En aquest marc entren les amenaces d’intervenció militar. En un deliberat acte de prepotència imperial, fa pocs dies Bolton va deixar veure a la premsa una anotació en la seva llibreta amb la llegenda “5.000 tropes a Colòmbia”. Al mateix temps, continua insistint en l’anomenat a les FANB a “acceptar la transició de poder pacífica, democràtica i constitucional".
La fanfarronada imperialista, actuant com lladre a plena llum del dia, és bé de l’època del “big stick”, pressionant fortament i fent al·lusió a un eventual desplaçament de tropes militars a la regió. Fins a on arribarà els EUA amb aquestes amenaces és alguna cosa que encara no se sap. De moment una intervenció militar no resulta l’opció més probable atès que comporta grans riscos no només a Veneçuela sinó en tota la regió.
Per això la pressió s’exerceix amb el discurs de la “ajuda humanitària”, que entraria per les fronteres de Colòmbia i el Brasil, a gratcient que seria resistida pel govern. Es tracta d’una clara provocació, ja que la mateixa podria implicar incitacions bèl·liques que apurin algun tipus d’intervenció més directa, al mateix temps que tensions amb les mateixes forces militars. Altre està dir que la “ajuda” anunciada (uns 20 milions de dòlars) representa gairebé una burla per a les necessitats del poble veneçolà. Això no és més que un altre argument en l’escalada colpista.
Per a aquest dissabte una vegada més l’oposició crida a noves mobilitzacions en tot el país. A manera de contramarxa, el govern també convoca. Encara està per veure’s si la dreta que intenta imposar el canvi de govern aconseguirà luna manifestació tan gran com la del passat 23 de gener, quan el chavismo va quedar enfosquit. Les mobilitzacions de la dreta del dimecres 30, van anar significativament menors.
Enmig d’aquesta crisi exasperant, els treballadors i el poble pobre -farts de la situació- són els que poden i tenen el dret de tirar a Maduro i no l’imperialisme i els seus titelles amb els seus plans colpistes, aixecant un programa propi que doni una sortida progressiva en funció dels seus interessos fonamentals. Un programa que contempli mesures d’emergència per a donar solució ja als problemes que sofreixen milions. Mesures tals com la nacionalització, sota control dels treballadors i tècnics, de tota la producció petroliera; el no pagament del deute extern; la repatriació obligada de capitals i la confiscació dels béns de tots els que van saquejar al país; garantir la vigència dels contractes col·lectius de treball i establir un salari igual a la canastra bàsica, indexant-lo per inflació; un control real dels preus, alguna cosa que només podrà ser garantit pels propis treballadors i per comitès de consumidors.
No serà de la mà de l’imperialisme, ni del seu titella Juan Guaidó, que vindrà alguna cosa a favor del poble treballador, tot el contrari, implicarà més ofec en les seves condicions de vida i portarà a Veneçuela un govern afí als EUA. Basti amb saber que en el "Pla País" presentat avui per Guaidó es contemplen acomiadaments massius en el sector públic (sota l’eufemisme "reducció de la grandària de l’Estat"), alliberament total de preus, privatització d’empreses i serveis públics, major endeutament extern, lliurament accelerat de la indústria petroliera al capital transnacional.
Com plantegen els companys de la Lliga de Treballadors pel Socialisme (LTS), acompanyat d’un programa obrer i popular d’emergència i demandes democràtiques, és fonamental en l’actual situació imperant "encoratjar el sorgiment i desenvolupament de formes superiors de front únic dels treballadors i els sectors populars, en el camí de constituir consells obrers i populars, i acostar a les masses a la convicció que cal, urgent i impostergable la presa del poder polític en les seves pròpies mans per a instaurar un Govern obrer i popular, basat en els organismes de lluita que les pròpies masses es donin".
| 
