A continuació reproduïm la declaració. Les signatures poden enviar-se a: [email protected] / La declaració completa es pot veure també en anglès, francès, portuguès i castellà a: www.ceipleontrotsky.org
Netflix i el govern rus units per a mentir sobre Trotsky
L’empresa nord-americana Netflix acaba d’emetre aquests dies la minisèrie “Trotsky” dirigida per Alexander Kott i Konstantin Statsky. Havia estat estrenada al canal rus més popular, l’estatal Channel One de Rússia de la Federació Russa al novembre de l’any 2017. Als 100 anys de la Revolució Russa, Vladimir Putin, que presideix la Federació Russa, i també el canal, va triar León Trotsky per a aquesta mega producció de 8 episodis.
Tenint en compte el passat estalinista de Putin com a director del KGB i que no deixa de dissimular les seves enyorances per la Gran Rússia tsarista, no es podia esperar una sèrie que reflectís honesta i objectivament la figura i obra de qui va ser al costat de Lenin el més important dirigent de la Revolució d’Octubre. Quin és l’objectiu de Putin de reflotar aquestes falsificacions? Per què denigrar als revolucionaris quan Rússia ha avançat en la restauració capitalista i res sembla oposar-se a la nova burgesia russa ni a Putin que governa fa 18 anys? Per què Netflix que arriba a milions de persones en el món reprodueix aquesta sèrie?
Aquí algunes de les principals falsificacions de la sèrie:
1. Segons els seus autors no és un documental però diu que està basada en fets reals. No obstant això, són les mateixes falsificacions que utilitzaven els imperialistes i el tsarisme o l’estalinisme per a defenestrar a Trotsky i els seus seguidors quan avançava la burocratització de l’URSS. Totes elles van ser refutades per la Comisión Dewey formada especialment per personalitats extra-partidaries en 1937, a Mèxic.
2. Contra tota evidència històrica i contradient, la visió de l’època dels seus afins i no afins, la personalitat de Trotsky es mostra com a egocèntrica, messiànica, autoritària, inhumana, criminal, competitiva, quelcom que estaria lligat al seu sempre recordat origen jueu. En la seva vellesa sofreix al·lucinacions, turmentat pel remordiment dels seus crims durant la revolució.
3. Jackson (Ramón Mercader) és un periodista estalinista honest, crític i sensible que entaula una llarga relació amb Trotsky per a escriure la seva biografia, a la qual suposadament Trotsky accedeix. Però en realitat Trotsky no coneixia la seva adhesió a l’estalinisme i la seva relació es va restringir a breus trobades sempre per iniciativa de Mercader, qui com a membre de la NKVD tenia l’encàrrec de Stalin d’assassinar a Trotsky.
4. En les revolucions russes es mostra als obrers, pagesos, soldats i el poble rus manipulats per dirigents ambiciosos com Lenin i Trotsky que decideixen per ells. En la de 1905 es denigra als soviets com a mers auditoris per als seus discursos. No hi ha lluita de classes, tot és enfrontament i venjança entre els individus. Però la revolució de 1917 no va ser només un dels moviments de masses més grans i radicals de la història contra el tsarisme, sinó també contra el govern burgès provisional i la contra-revolució de Kornilov instaurant el poder dels soviets, amb la participació protagonista dels explotats i oprimits, dirigits pel partit bolxevic. La sèrie, en canvi, pretén presentar a la revolució com una lluita mesquina pel poder i als revolucionaris com a psicòpates manipuladors.
5. Injuria totes les relacions de Trotsky amb les dones. Grans bolxevics com la seva primera esposa Aleksandra, és una mestressa de casa a la qual Trotsky va abandonar al costat de les seves dues filles. Natalia, la seva segona esposa, conquesta a Trotsky per la seva bellesa i després de casats es converteix en una mestressa de casa a cura dels seus fills homes (als quals Trotsky ignora i és capaç d’utilitzar-los com a escuts humans en un suposat intent d’assassinat durant la revolució) i la seva secretària personal. La mort dels quatre fills (ocultant la participació de l’estalinisme en els quatre) és una de les culpes que el persegueix fins a la seva mort. Larissa Reissner és una femme fatal, acompanyant (sobretot sexual) i secretària de Trotsky al tren blindat. Però la veritat és que Aleksandra Sokolovskaia era la dirigent del primer cercle marxista al qual es va unir Trotsky als 16 anys. Els dos van ser deportats a Sibèria amb les seves dues filles i ella va ser qui va ajudar a Trotsky a fugir de Sibèria decidint quedar-se a Rússia. Natalia Sedova va pertànyer al Comissariat Soviètic d’Educació a partir de la revolució. Els quatre filles i fills de Trotsky donaven suport a la militància dels seus pares, especialment León Sedov, el col·laborador més íntim de Trotsky i impulsor i principal organitzador de l’Oposició d’Esquerra russa en la clandestinitat. Larissa Reissner va escriure sobre la guerra civil però no des del tren blindat. Va tenir un lloc important en el cinquè exèrcit com en la revolució en general. Es va embarcar en la flotilla del Volga, va prendre part dels combats i va participar en la revolució alemanya: va ser una de les més destacades militants bolxevics fins a la seva mort en 1926.
6. La relació amb Lenin abans i durant la revolució és presentada com una baralla d’egos i acords per conveniència, al punt que Lenin vol tirar d’un balcó a Trotsky. Stalin és el secretari de Lenin. En el moment de la insurrecció d’Octubre Lenin, amagat, només apareixerà enfront de l’interrogant de Trotsky quan la revolució ja és triomfant. La sèrie omet que Lenin ja venia des de setembre de 1917 lluitant contra el Comitè Central del Partit Bolxevic sobre la necessitat immediata de la insurrecció que, coincidint amb Trotsky, seria l’inici de la dictadura del proletariat. Després de la presa del poder i esperant el Congrés dels Soviets, els dos van anar plegats a descansar sobre unes mantes en el sòl on van conversar sobre els últims detalls de la conquesta del poder. Respecte a la veritable visió de Lenin sobre Stalin, es pot llegir el seu testament i les seves crítiques als mètodes “xovinistes gran russos” en la qüestió georgiana.
7. Durant les negociacions de Brest-Litovsk amb l’imperi alemany, Trotsky ordena distribuir pamflets “subversius” per a provocar una rebel·lió contra el kàiser, la que fracassarà i justificarà l’ofensiva alemanya. Els grans opositors al fet que se signi el tractat són els exgenerals tsaristes i no els socialistes revolucionaris, com va ser en realitat. En la sèrie, Jackson culpa a Trotsky per no haver defensat a Rússia amb els cosacs. Aquí es reflecteix la visió pro-tsarista de Putin. La sèrie òbvia que el Congrés dels Soviets havia aprovat el decret de pau per a Rússia en la Primera Guerra Mundial (un dels grans reclams de les masses) i que, davant la falta de resposta dels aliats, Rússia degué començar les negociacions amb Alemanya, on la socialdemocràcia estava donant suport a la guerra del seu propi imperialisme. Tant Lenin com Trotsky veien les negociacions de Brest com una tribuna per a impulsar la revolució mundial, especialment l’alemanya.
8. Quan se li encarrega la formació de l’Exèrcit Roig es presenta a Trotsky dirigint el tren blindat com una estrella de rock, sexsymbol i assassí, que aprova fins i tot una massacre de pobladors en un funeral. En 1918 es prepara un suposat motí a Kronstadt (en realitat es va produir en 1921) al qual Trotsky respon inventant càrrecs i testimonis per a aplicar la pena de mort al seu dirigent. La sèrie només nomena l’ofensiva txeca i no la de 14 exèrcits imperialistes i a l’exèrcit blanc tsarista al qual l’Exèrcit Roig va haver d’enfrontar en la immensitat del territori soviètic. Tampoc nomena els anys del bloqueig econòmic imperialista. Respecte a Kronstadt, cal considerar que la seva composició era totalment diferent a la de 1917 quan havia estat avantguarda de la revolució. Una confirmació del caràcter contra-revolucionari del motí va ser l’aparició de la notícia, en la premsa tant internacional com dels exiliats russos, dues setmanes abans dels esdeveniments. Trotsky també assenyalarà la reacció a l’alça del mercat en conèixer-se la notícia del motí de Kronstadt.
9. La fundació de la III Internacional en 1919 no és nomenada, encara que Trotsky declara la seva ambició de conquistar el món. Per a la sèrie, la història de la revolució acaba amb la mort de Lenin. És a dir, no existeix l’Oposició d’Esquerra fundada per Trotsky ni l’època contra-revolucionària de Stalin, els Judicis de Moscou, les detencions, tortures, tancaments en camps de concentració i afusellaments que van sofrir gairebé tots els dirigents bolxevics de la revolució i qualsevol que fos sospitat d’oposicionista al poder del règim burocràtic. Donant volta a la història, tots aquests crims són adjudicats a Trotsky, fins i tot l’assassinat dels Romanov, una altra mentida, ja que ni Lenin ni Trotsky van donar aquesta ordre.
10. Recentment en l’últim capítol apareix el veritable nom de Jackson en una placa i algú que li exigeix que faci la seva tasca aquest dia. Trotsky malalt li demana a Jackson que entri a la seva casa. Mentrestant, arriba un telegrama de l’ambaixada canadenca que adverteix a Trotsky sobre la falsa identitat de Jackson. Trotsky copeja a Mercader, el que li respon de front amb un piolet penjat en la paret de l’habitació de Trotsky; la sèrie suggereix que el revolucionari rus va buscar amb la provocació que el suposat periodista l’ataqués. La forma en què es presenta l’atemptat, és una nova falsificació: oculta que Stalin volia concretar la sentència a mort de Trotsky abans del començament de la Segona Guerra Mundial, ja que sabia que les condicions de la guerra podien provocar la revolució política que aquest havia previst per a l’URSS. Per això i per la perspectiva de la revolució social als països capitalistes, Trotsky i els seus seguidors van fundar la IV Internacional. En una entrevista entre Hitler i l’ambaixador francès Coulondre a l’agost de 1939, el primer diu “Stalin ha abusat del doble joc”, i que en cas d’haver-hi guerra “el veritable guanyador serà Trotsky”. Les burgesies imperialistes li van posar un nom propi a l’espectre de la revolució. Però la sèrie és una justificació de l’assassinat d’aquest suposat “monstre” anomenat Trotsky.
Els sotasignats repudiem aquesta falsificació que busca enterrar el succés més important des del punt de vista de la lluita per l’emancipació de les classes laborioses de l’explotació i opressió capitalista, juntament amb l’obra que van llegar els seus principals dirigents.
Esteban Volkov (nét de Trotsky) i CEIP (Centro de Estudios, Investigaciones y Publicaciones) “León Trotsky” (l’Argentina, Mèxic).
S’adhereixen:
Fredric Jameson, professor, Universidad Duke (EEUU).
Nancy Fraser, socióloga, professora de la New School de Nova York i socialista (EEUU).
Slavoj Žižek, filòsof y sociòleg.
Robert Brenner, historiador, UCLA, director del Centro de Historia Social e Historia Comparativa (EEUU).
Mike Davis, escriptor (California, EEUU).
Michael Löwy, director emèrit d’investigacions, CNRS, París (França).
Michel Husson, economista (França).
Stathis Kouvélakis, filòsof, King’s College (Gran Bretanya).
Franck Gaudichaud, politòleg, Universidad de Grenoble Alpes (França).
Ricardo Antunes docent titular de Sociologia de la Universidad Estadual de Campinas, Unicamp (Brasil).
Eric Toussaint, historiador i doctor en Ciències Polítiques, Universidad de Liège (Bèlgica).
Alex Callinicos, professor d’estudis europeus, departament d’estudios europeus i internacionals, King’s College (Gran Bretanya).
Suzi Weissman, professora de política, Saint Mary’s College de California, Radio Jacobin, co-productora del pròxim documental "Trotsky: el hombre más peligroso del mundo" (EEUU).
Sebastian Budgen, editor, Verso (Londres-Nova York).
Catherine Samary, economista, Universidad de Paris Dauphiné (França).
Isabelle Garo, filòsofa (França).
Bhaskar Sunkara, editor de Jacobin (Nova York, EEUU).
Eduardo Grüner, sociòleg i assagista (Argentina).
Christian Castillo, sociòleg i docent, UBA i UNLP (Argentina).
Horacio González, sociòleg i assagista, exdirector de la Biblioteca Nacional (Argentina).
Gabriel García Higueras, historiador, Universidad de Lima (Perú).
Pierre Rousset, Europe Solidaire et sans Frontières (França).
Valerio Arcary, professor titular Instituto Federal de San Pablo, IFSP (Brasil).
Jorge Alemán, psicoanalista i escritor (Argentina/Estat Espanyol).
Paul Le Blanc, profesor d’Historia, La Roche College Pittsburgh, Pennsylvania (EEUU).
Alejandro Horowicz, professor de Los cambios en el sistema político mundial, Sociologia, UBA (Argentina).
Elsa Drucaroff, assagista, escriptora i docent (Argentina).
Tithi Bhattacharya, professora d’Historia, Universidad Purdue (EEUU).
Andrea D’Atri, Lic. en Psicologia (UBA), fundadora de l’agrupació Pan y Rosas (Argentina).
Cinzia Arruzza, professora associada de filosofia en The New School for Social
Research, Nova York (EEUU).
Warren Montag, Occidental College (Los Ángeles, EEUU).
Gilbert Pago, professor d’Història, exdirector de la IUFM Martinica, especialista en Història del Carib i les Antilles franceses i en Història de les dones en aquests països.
Claudio Katz, economista, docent de la UBA, investigador del CONICET, membre de Economistas De Izquierda (Argentina).
Jaime Pastor, politòleg, Universidad Nacional de Enseñanza a Distancia (Estat espanyol).
Massimo Modonesi, historiador, sociòleg y politòleg, professor de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic).
Charles-André Udry, director de Editions Page 2 y del lloc A l’encontre (alencontre.org) (Suissa).
Charles Post, sociòleg, Universidad de la ciudad de Nova York (EEUU).
Jean-Jacques Marie, historiador (França).
Olga Fernández Ordoñez, filla de Carlos Fernández, guàrdia de Trotsky en el seu exili a Mèxic (Mèxic).
Emmanuel Barot, filòsof, Universidad Toulouse Jean Jaurès (França).
Srecko Horvat, filòsof (Croàcia).
Mihai Varga, sociòleg, Universidad Libre de Berlín (Alemanya / Rumania).
Pablo Bonavena, sociòleg, docent Universidad Nacional de La Plata i Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Jorge Gonzalorena Döll, sociòleg i historiador (Xile).
Paolo Casciola, historiador i director del lloc www.aptresso.org (Itàlia)
Ted Stolze, departament de filosofia, Cerritos College, Norwalk (EEUU).
Guillermo Almeyra, historiador (UNAM y UAM-X/Mèxic, UBA/Argentina).
Alejandro Schneider, historiador UBA/UNLP (Argentina).
Osvaldo Coggiola, Universidad de San Pablo, USP (Brasil).
Juan Fajardo, director de la secció en espanyol de Marxist Internet Archive.
Pablo Pozzi, historiador, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Hernán Camarero, historiador i investigador, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Miguel Vedda, Facultad de Filosofía y Letras, UBA (Argentina).
Darren Roso, investigador independent, Melbourne (Australia).
Daniel Gaido, historiador, Universidad Nacional de Córdoba (Argentina).
Alicia Rojo, historiadora, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Edwy Plenel, periodista, director de Mediapart (França).
Helmut Dahme, sociòleg, professor, Viena (Austria).
Eric Aunoble, historiador (Ginebra).
Samuel Farber, historiador, Universidad de la ciudad de Nova York (EEUU).
G. M. Tamás, filòsof, Universidad de Europa Central (Budapest, Hungria).
Checchino Antonini, periodista, director de L’Anticapitalista (Itàlia).
Fernando Rosso, periodista, La Izquierda Diario (Argentina).
Iuri Tonelo, editor del portal Esquerda Diário y doctorant en Sociologoa de la Universidad Estatal de Campinas (Brasil).
Paula Varela, politòloga i docente Universidad de Buenos Aires (Argentina).
David Walters, administrador de l’Enciclopedia de Trotskysmo on-line / Marxists Internet Archive.
Jean Batou, professor de Historia Internacional, Universidad de Lausanne (Suissa).
Ugo Palheta, sociòleg, Universidad de Lille i director de Contretemps web (França).
Francesca Gargallo Celentani, escriptora i feminista (Mèxic).
Esteban Mercatante, economista, staff de Ideas de Izquierda i La Izquierda Diario (Argentina).
Ariane Díaz, lic. en Letras, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Mathieu Bonzom, profesor de Estudios Norteamericanos, Universidad Paris 1, Panthéon-Sorbonne (França).
Eduardo Lucita, integrant de Economistas de Izquierda (Argentina).
Carlos Rodríguez, periodista, Página 12 (Argentina).
Juan Dal Maso, Casa Marx Neuquén (Argentina).
Leonidas “Noni” Ceruti, historiador (Rosario, Argentina).
Alma Bolón, professora titular de Literatura Francesa a Instituto de Letras de FHCE, Universidad de la República. (Uruguai).
Manuel Garí, economista, (Estat espanyol).
Bernhard H. Bayerlein, historidor i estudiós del Romance, Universidad del Ruhr (Bochum, Alemanya).
Paula Bach, economista, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Edison Urbano, director de la Revista Ideas De Esquerda (Brasil).
Gabriela Liszt, investigadora del CEIP León Trotsky (Argentina).
Gastón Gutiérrez, revista Ideas de Izquierda (Argentina).
Andrea Robles, editora, Ediciones IPS-CEIP (Argentina).
Matías Maiello, sociòleg, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Brais Fernández, revista Viento Sur (Estat espanyol).
Omar Vazquez Heredia, doctor en Ciències Socials de la Universidad de Buenos Aires (Veneçuela)
Jean Baptiste Thomas, professor d’estudis hispànics, Escuela Politécnica (París, França).
Ariel Petruccelli, Historia UNCo (Neuquén, Argentina).
Wladek Flakin, historiador, Berlín (Alemanya).
Jamila M.H. Mascat, filòsofa, Universidad de Utrecht (Holanda).
Vera Aguiar Cotrim, posdoctoranda en Filosofia, USP i docent de Filosofia de la Faculdad Paulista de Servicio Social de San Caetano del Sur (FAPSS-SCS) (Brasil).
Anthony Arnove, editor, Haymarket Books (Chicago, EEUU).
Pablo Oprinari, sociòlogo i coordinador Ideas de Izquierda (Mèxic).
Nick Brauns, historiador y periodista (Berlín, Alemanya).
Filippo Del Lucchese, Universidad Brunel, Londres (Gran Bretanya).
Antonio Moscato, historiador, Universidad de Salento-Lecce (Itàlia).
Silvia Aguilera, editora LOM ediciones (Xile).
Paulo Slachevsky, editor LOM ediciones (Xile).
Beatriz Abramides, professora de la PUCSP i dirigent de APROPUCSP (Brasil).
Renato Lemos, professor i investigador, Instituto de Historia de la Universidad
Federal de Rio de Janeiro (Brasil).
Bill V. Mullen, professor de Estudios Americanos y Globales, Universidad Purdue (Indiana /EEUU).
Susan Ferguson, professora associada, Medios digitales y periodismo, Universidad Wilfrid Laurier (Canadà).
Elaine Behring, docent associada de Servicio Social UERJ, Universidad del Estado de Rio de Janeiro (Brasil).
Pedro Campos, historiador i docent de la UFRRJ, Universidad Federal Rural de Río de Janeiro (Brasil).
Antonio Liz, historiador (Estat Espanyol).
Jorge Luiz Souto Maior, professor de Dret, USP (Brasil).
Josefina L. Martínez, periodista i historiadora (Estat Espanyol).
Cynthia Lub, doctora en història Universidad de Barcelona (Estat Espanyol).
Sean Purdy, docent de Història, Universidad de San Pablo (Brasil).
Felipe Demier, historiador i professor de Servicio Social de la UERJ, Universidad Estatal de Río de Janeiro (Brasil).
Lívia Cotrim, sociòloga i investigadora del Nehtipo de la Universidad Pontificia Católica-SP (Brasil).
Stéfanie Prezioso, professora de Historia Internacional, Universidad de Lausanne (Suissa).
Florian Wilde, historiador, Berlín (Alemanya).
Jean-Numa Ducange, historiador, Universidad de Rouen (França).
Pelai Pagès, doctor en Història i professor de la Universidad de Barcelona (Estat Espanyol).
Gonzalo Adrian Rojas, docent de Ciències Polítiques de la Universidad Federal de Campina Grande (Brasil).
Martín Cortés, Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Pepe Gutiérrez-Álvarez, vice-president de la Fundació Andreu Nin (Barcelona/Estat Espanyol).
Francisco Cantamutto, economista, Sociedad de Economía Crítica (Argentina).
Diego Lotito, periodista, IzquierdaDiario.es (Estat Espanyol).
Tatiana Cozzarelli, comité editorial de Left Voice, membre del Grupo Feminista Socialista del Democratic Socialists of America de Nova York (EEUU).
Juan Duarte, docent Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Pablo Anino, economista, Universidad de Buenos Aires (Argentina).
Mercedes D’Alessandro, doctora en Economia, co-fundadora de Economía femini(s)ta (Argentina).
Gastón Remy, economista i docent FCE Universidad Nacional de Jujuy (Argentina).
Alfredo Fonticelli, periodista cultural (Uruguai).
Demian Melo, profesor de Història de la Universidad Federal Fluminense, UFF (Brasil).
Simon Bousquet, president sindicato Centro Cultural Gabriela Mistral (Chile).
Alfonso Claverías, biògrafo de Joaquín Maurín, diputat de Podemos per Huesca (Estat Espanyol).
Andy Durgan, historiador, doctor en Historia per la Universidad Londres (Gran Bretanya).
Javier Maestro, historiador i professor de Historia en la Universidad Complutense de Madrid (Estat Espanyol).
Aldo Casas, antropòleg, assagista, consejo de redacción de Herramienta (Argentina).
Nora Ciapponi, militant socialista (Argentina).
Mike Goldfield, professor emèrit de Relaciones Industriales y Recursos Humanos, Universidad Estatal Wayne (Detroit, EEUU).
Hebert Benítez Pezzolano, professor i investigador en Letras, Universidad de la República (Uruguai).
Leonardo Flamia, periodista cultural (Uruguai).
Rolf Wörsdörfer, docent, Universidad Técnica de Darmstadt (Alemanya).
Joel Ortega Juárez, activista del 68, mestre en Periodisme i professor retirat de la UNAM (Mèxic).
Claudio Albertani, professor de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México (Mèxic).
Héctor Sotomayor, professor i investigador Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic).
David Pavón Cuéllar, psicòleg i filòsof, professor de la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (Mèxic).
António Louçã, historiador i periodista a la televisió pùblica portuguesa RTP.
Claudia Mazzei Nogueira, docent, Unifesp-BS (Brasil).
Livia Vargas González, filòsofa, prof. universitaria i doctoranda en Història UCV-UFOP (Veneçuela/Brasil).
Raquel Barbieri Vidal, régisseur egresada del Teatro Colón de Buenos Aires (Argentina).
John Barzman, professor de Història, Universidad de Le Havre (França).
Patrick Silberstein, doctor, editor de Éditions Syllepse (Fraça).
Alejandro Gálvez Cancino, professor de la Universidad Autónoma Metropolitana, (Mèxic).
Sandy McBurney, membre del Partido Laborista, Glasgow, Escòcia.
Romero Venancio, docent de Filosofía de la Universidad Federal de Sergipe (Brasil).
Fabiane Tejada, docent de Artes de la Universidad Federal de Pelotas (Brasil).
Luciano Mendonça, docent de Historia en la UFGC (Brasil).
Gabriel Eduardo Vitullo, docent de Ciencias Sociales de la Universidad Federal de Río Grande del Norte (Brasil).
Max Delupi, periodista i actor (Córdoba, Argentina).
Joseph Serrano, doctorant, Inglés, UC Berkeley (EEUU).
Diego Giacchetti, historiador (Turín, Itàlia).
Gloria Rodríguez, directora NET (Núcleo de Estudios del Trabajo y la Conflictividad Social), docente de la Facultad de Humanidades y Artes UNR (Rosario, Argentina).
Laura Sotelo, docente Facultad de Psicología de la UNR. Directora del Centro de Estudios de Teoría Crítica (Rosario, Argentina).
Jean Georges Almendras, periodista (Uruguai).
Esteban Fernández, professor de filosofía de la UCR i dirigente de Organización Socialista (Costa Rica).
Virgínia Fontes, historiadora, Universidad Federal Fluminense (UFF) (Brasil).
Eurelino Coelho, historiador da Universidad Estatal de Feira de Santana, Bahia (Brasil).
Gustavo Seferian, profesor de Derecho de la Universidad Federal de Lavras (Brasil).
Antonio Oliva, docente Facultad de Humanidades UNR (Rosario, Argentina).
Ángel Oliva, docente Facultad de Psicología UNR (Rosario, Argentina).
Hugo Cavalcanti Melo Filho, profesor de Derecho de la Universidad Federal de Pernambuco (Brasil).
Rosana Núbia Sorbile, profesora de Historia en el IFSP (Brasil).
Maria Silvia Betti, profesora de Letras USP (Brasil).
Miguel Candioti, doctor en Humanidades, docente e investigador de la Universidad Nacional de Jujuy (Argentina).
Sara Granemann, docente Universidad Federal de Río de Janeiro (Brasil).
Isabella de Faria Bretas, doctoranda, UFG, Universidade Nova de Lisboa (Portugal).
Franklin Jones Santos do Amarante, articulador cultural (Brasil).
Fábio Resende, actor i director teatral (Brasil).
Maxwell Santos Raimundo, actor i músic (Brasil).
Ademir de Almeida, actor i director (Brasil).
Juliana Teixeira Esteves, profesora de Derecho de la Universidad Federal de Pernambuco (Brasil).
Reginaldo Melhado, profesor de Derecho de la Universidad Estatal de Londrina (Brasil).
Dr. Raúl Salas Espindola, Universidad Nacional Autónoma de México (Mèxic).
David Pavón Cuéllar, Psicólogo y filósofo, Profesor de la Universidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (Mèxic).
Claudio Albertani, professor de la Universidad Autónoma de la Ciudad de México (Mèxic).
Grijalbo Fernandes Coutinho, juez de Trabajo i doctorando en Derecho por la Universidad Federal de Minas Gerais (Brasil).
Luís Carlos Moro, abogado laboral (Brasil).
Rosa Maria Marques, economista, professora titular de la PUC-SP (Brasil).
Luiz Antonio Dias, vicecoordinador del PEPG en Historia de la PUC/SP (Brasil).
David McNally, profesor de historia, University of Houston (EE.UU.)
Iside Gjergji, Centre for Social Studies, Coimbra University (Portugal)
Corrado Basile - historiador, casa editrice Altergraf (Itàlia)
Rodrigo Quesada Monge, historiador, catedrático jubilado (Costa Rica).
Yurij Castelfranchi, profesor, Departamento de Sociología, Universidad Federal de Minas Gerais (Brasil).
Savana Diniz Gomes Melo, profesora del PPGE FAE, Universidad Federal de Minas Gerais (Brasil)
Dr. Raymundo Mier Garza, profesor de la Universidad Autónoma Metropolitana (Mèxic)
Telésforo Nava, académico de la Universidad Autónoma Metropolitana y de la Universidad Nacional Autónoma de México
Msc. David Morera Herrera, sociólogo, Universidad Nacional de Costa Rica.
Hugo Cedeño. Sociologo. Profesor Universidad Autónoma de Santo Domingo, República Dominicana
Més signatures…
Organitzacions polítiques:
• Nicolás del Caño, Myriam Bregman, Emilio Albamonte pel Partido de Trabajadores por el Socialismo (Argentina); Santiago Lupe, Lucía Nistal y Verónica Landa per la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (Estat espanyol); Sulem Estrada, Miriam Hernandez i Mario Caballero pel Movimiento de los Trabajadores Socialistas (Mèxic); Ángel Arias, per la Liga de Trabajadores por el Socialismo (Veneçuela); Javo Ferreira, Violeta Tamayo i Elio Aduviri per la Liga Obrera Revolucionaria por la Cuarta Internacional (Bolivia); Juan Cruz Ferre, per Left Voice (EEUU); Simone Ishibashi, Diana Assunção i Maíra Machado pel Movimento Revolucionário de Trabalhadores (Brasil); Stefan Schneider, pel Revolutionären Internationalistischen Organisation (Alemanya); Damien Bernard, Daniela Cobet i Juan Chingo per Révolution Permanente (França); Sebastián Artigas per Corriente de Trabajadores Socialistas (Uruguai): Dauno Tótoro pel Partido de Trabajadores Revolucionarios (Xile) [Fracción Trotskista por la Cuarta Internacional (FT-CI) / Impulsen Red Internacional de diarios La Izquierda Diario en Francés, Anglés, Alemny, Portugues, Espanyol i Català].
• Giacomo Turci, Scilla Di Pietro - Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR) - La Voce delle Lotte; Massimo Civitani - SI Cobas, coordinamento di Roma (Italia).
• Romina del Plá, Néstor Pitrola, Jorge Altamira, Marcelo Ramal, Gabriel Solano dirigents del Partido Obrero (Argentina).
• Rafael Fernández, Natalia Leiva, Lucía Siola i Nicolás Marrero, dirigents del Partido de los Trabajadores (Uruguai).
• Philippe Poutou, Olivier Besancenot, Alain Krivine i Christine Poupin por la dirección del Nouveau Parti Anticapitaliste (França).
• Gaël Quirante, Sud Poste 92 (França), Anasse Kazib, Sud Rail (França) i Vincent Duse, CGT PSA Mulhouse (França). Nouveau Parti Anticapitaliste (França).
• Nathalie Arthaud, portaveu nacional; Arlette Laguiller ex-eurodiputada; Armonia Bordes ex-eurodiputada; Chantal Cauquil ex-eurodiputada por Lutte Ouvrière (França).
• Guilherme Boulos, ex-candidat a president pel PSOL i coordinador del Movimento dos Trabalhadores Sem Teto (Brasil).
• Marcelo Freixo, diputat federal del PSOL Rio de Janeiro (Brasil).
• Tarcisio Motta, consejal del PSOL Rio de Janeiro (Brasil).
• Pel Movimento Esquerda Socialista: Juliano Medeiros, president nacional de PSOL; Luciana Genro, ex-candidata a presidente, diputada estatal (PSOL); Roberto Robaina, direcció nacional del PSOL; Israel Dutra, secretari de RI del PSOL; Pedro Fuentes, editor del Portal de Izquierda em Movimento, direcció del MES (Movimento Esquerda Socialista). Fernanda Melchionna, David Miranda, Sâmia Bomfim, diputats federales (PSOL) (Brasil).
• Per la Corrente Socialista dos Trabalhadores/ PSOL: Babá, consejal de Río de Janeiro (PSOL); Pedir Rosa, dirigente del SINTUFF y de la CST/PSOL; Rosi Messias, ejecutiva nacional del PSOL i de la dirección nacional de la CST/PSOL (Brasil).
• Alan Woods, Tendencia Marxista Internacional, editor de In Defence of Marxism. Rob Sewell, Tendencia Marxista Internacional, editor de Socialist Appeal (Gran Bretanya).
• Juan Carlos Giordano, Mercedes Petit, dirigents de Izquierda Socialista, (Argentina); Orlando Chirino Partido, Socialismo y Libertad (Veneçuela); Enrique Fernández Chacón, UNIOS (Perú); Enrique Gómez Delgado, Movimiento al Socialismo (Mèxic). [Unidad Internacional de los Trabajadores-Cuarta Internacional (UIT-CI)]
• Alejandro Bodart, Sergio García, Celeste Fierro, Vilma Ripoll, Guillermo Pacagnini, Mariano Rosa por el Movimiento Socialista de los Trabajadores (Argentina) i Anticapitalistas en Red-IV Internacional.
• Paula Quinteiro (diputada al parlamento galleg); Raul Carmago (diputat Asamblea de Madrid); Jesús Rodríguez (economista); Ángela Aguilera (diputada al parlament andalus); Ana Villaverde (diputada al parlament andalus); Mari García (diputada al parlament andalus); Sonia Farré (diputada al parlament espanyol). [Anticapitalistas (Estat Espanyol)]
• Franco Turigliatto, ex senador pel Partido de la Refundación Comunista, dirección nacional de Sinistra Anticapitalista (Itàlia).
• Thiess Gleiss, membre de la direcció nacional del Partit Die LINKE (Alemannya); Lucy Redler, membre de la direcció nacional del Partit Die LINKE i potaveu del SAV (Alemannya).
• Manuel Aguilar Mora, historiador, Universidad Autónoma de México, dirigente de la Liga por la Unidad Socialista (Mèxic). Roman Munguia Huato, Ismael Contreras Plata, Liga por la Unidad Socialista y Movimiento de Reconstrucción Sindical del magisterio (México).
• Edgard Sanchez, dirigente Partido Revolucionario de los Trabajadores (México).
• José Luis Hernández Ayala, Pedro Gellert, Heather Dashner Monk, Marcos Fuentes, Emilio Téllez Contreras y Héctor Valadez George, integrantes de la Coordinadora Socialista Revolucionaria (México).
• Cuauhtémoc Ruiz Ortiz, por el Partido Obrero Socialista de México.
• Colectivo Comunismo e Liberdade (Rio de Janeiro, Brasil).
Comuna (Rio de Janeiro, Brasil). | 
