Les manifestacions convocades per “Fridays For Future” i col·lectius juvenils promouen la vaga estudiantil perquè “No tenim un planeta B”. Han sigut massives a Barcelona, Madrid, Berlín, Viena i altres ciutats.
“El capitalisme ens roba el futur”, “No hi haurà matins que recodar si no fem alguna cosa avui” i “El problema no és individual, està alimentat per les multinacionals” eren algunes de les pancartes que es veien aquest divendres, multiplicades per milers, en els voltants de la Porta del Sol de Madrid, en el que alguns mitjans han nomenat com un nou 15M verd. En l’Estat espanyol aquest 15 de març s’ha realitzat la primera vaga estudiantil pel Clima, amb concentracions en 40 ciutats.
Imatges similars podien veure’s aquest matí als carrers de Berlín, Brussel·les, París, Londres o Munic. També es repetien en ciutats de Suïssa, a Sud-àfrica, al Japó i a la Xina. Segons les plataformes “Fridays for Future” estava convocada la vaga mundial en més de 1.600 ciutats de 105 països: “Vaga pel Clima” o “Vaga climàtica”. En algunes han estat realment massives, com a Londres, Berlín, Munic, Madrid i Barcelona, mentre en unes altres s’han reunit només alguns centenars. El fenomen, més enllà de les desigualtats per lloc, té com a clars protagonistes a joves molt joves, l’anomenada generació z, entre 13 i 20 anys, juntament amb els milennials.
Des de fa unes setmanes s’estan succeint els “divendres verds” en ciutats d’Europa, on els estudiants es manifesten contra la crisi ambiental global. El moviment es va iniciar amb la crida d’un grup anomenat “Fridays for future” a Bèlgica, sense un altre programa més que l’exigència a les autoritats perquè actuïn amb urgència contra el canvi climàtic. Però en molt pocs dies ha provocat un debat molt important entre la joventut i l’esquerra europea sobre la forma d’enfrontar la crisi mediambiental, la seva relació amb els governs i els Estats capitalistes, i quines mesures prendre per a revertir la crisi oberta.
Mentre els sectors més lligats a l’establishment en diferents països plantegen reformes cosmètiques d’un “capitalisme verd”, sectors de la socialdemocràcia i reformistes aposten per un “Green New Deal”, un nou “pacte” mundial en el qual s’abordin mesures “consensuades” entre els Estats i amb les grans empreses per a frenar la deterioració del medi ambient i la depredació dels recursos.
No obstant això, la mobilització massiva de joves que no li deuen res al capitalisme, que han viscut tota la seva vida en el marc de les conseqüències de la crisi, planteja la possibilitat d’una lluita que prengui un rumb diferent, com a part d’una lluita de classes més radical contra el sistema capitalista.
Julia té 21 anys, és estudiant de Filosofia en la UAM i milita en Contracorrent/Pan y Rosas. Des de la manifestació a la Puerta del Sol de Madrid, diu que participa del moviment perquè creu que “no hi ha solució al canvi climàtic i a la crisi ecosocial dins d’aquest sistema capitalista que explota tant als éssers humans com als recursos del planeta per al benefici d’uns pocs. Per tant, si volem un futur en un planeta habitable, la lluita haurà de ser anticapitalista.”
