Visca la lluita de la classe treballaodora! Durant tres dies, els treballadors i treballadores d’Amazon a Madrid van sostenir una vaga pels seus drets laborals, malgrat la divisió imposada per l’empresa i la repressió de l’Estat. El balanç dels seus protagonistes i primeres reflexions d’una gran vaga.
Josefina L. Martínez @josefinamar14
Diego Lotito @diegolotito
Viernes 20 de julio de 2018
FOTO: ID
Contra tots els pronòstics d’aquells que auguraven la mort de la classe treballadora, la vaga de 72 hores en el magatzem d’Amazon aSant Fernando d’Henares ha demostrat que la lluita de classes no solament no s’extingeix, sinó que sembla estar tornant amb força.
El ‘Prime Day’ d’Amazon és un dels dies de majors vendes de l’any per a la companyia de comerç electrònic, juntament amb el Black Friday al novembre. Per això la data va ser triada estratègicament pels treballadors per convocar tres dies de vaga en el magatzem més gran de l’Estat espanyol. L’any passat, durant el Prime Day, el magatzem MAD4 va despatxar gairebé un milió de paquets. Al començament d’aquesta setmana, el panorama era ben diferent: un aparcament de camions gairebé buit i minsa càrrega i descàrrega de mercaderies.
Els treballadors d’Amazon ja havien sostingut una vaga molt forta els passats 21 i 22 de març, que va aconseguir un seguiment extraordinari de gairebé el 95%. En aquest cas, la vaga va aconseguir el 80% de seguiment entre la plantilla fixa, encara que va ser bastant menor en el cas dels treballadors d’ETT (temporals), amenaçats amb acomiadaments i represàlies per part de l’empresa.
Et pot interessar: Huelga en Amazon: un gran combate de clase para hacer historia
"Han estat 72 hores de vaga continuada que han exigit moltes hores de piquet i col·laboració de tots els companys perquè això al final arribi a ser el triomf que ha estat", valora Marc Blanes, delegat de CGT en el Comitè d’empresa d’Amazon.
El ‘Prime Day’ és un dels majors dies de vendes d’Amazon a nivell mundial, però “des del magatzem de Sant Fernando d’Henares almenys no han tingut possibilitat de treure amb prou feines comandes”, assegura Marc. “Els clients sabem que s’estan queixant perquè no estan arribant els paquets que havien comprat, no s’estan complint els compromisos de venda al client que té Amazon, per la qual cosa celebrem l’èxit de la convocatòria”.
“Aquests tres dies de vaga han estat un complet èxit”, coincideix Douglas Harper, delegat de CCOO en el comitè. “El 80% de les persones que treballem a Amazon hem secundat la vaga, han entrat molt poques persones de plantilla que són principalment responsables d’àrea, i ha entrat personal d’ETT que ha estat contractat per suplir als treballadors i les treballadores que han secundat aquesta vaga”, explica.
Per a Harper la vaga ha estat “un pas endavant” i l’empresa haurà de “fer propostes en la taula de negociació del conveni col·lectiu”.
Sara, treballadora del magatzem que va estar els tres dies de la vaga al peu del canó, sent “orgull” per la vaga que van fer. “Ara estem a l’espera que l’empresa vulgui recapacitar i oferir-nos el que abans teníem”.
Però el gegant Amazon no és un enemic fàcil de derrotar i la unitat obrera, tant en l’Estat espanyol com internacionalment és una de les claus. Aquesta és l’avaluació que fa Moisés Fernández Rico, president del comitè d’empresa i militant de CGT para qui “no podem permetre que les transnacionals segueixin així”.
Per a Moisés la lluita d’Amazon és “un moviment que s’està globalitzant, el principi d’un nou sindicalisme també global”, que és com operen les pròpies transnacionals. “Aquest és el camí, anem a aconseguir millorar les condicions de tots els treballadors a nivell mundial”, assegura amb plena confiança.
Maite també considera que "la vaga ha estat un èxit”, però l’alegria per la lluita no li treu la ràbia per la repressió soferta en la tarda del dimarts per part de la Policia Nacional, enviada per la delegació del Govern del PSOE a Madrid per actuar com a “gossos guardians” de l’empresa.
Et pot interessar: VIDEO: #HuelgaAmazon Cargas policiales y tres personas detenidas en los piquetes de huelga
Per això denuncia “la taca que ha deixat la policia, oprimint-nos, no deixant-nos fer els piquets informatius, no deixant parar als camioners per informar-los, van agredir a companys, un d’ells té punts en la cara, altres companyes van haver d’anar a l’hospital, dos detinguts, una altra noia multada també...”.
Per a aquesta treballadora d’Amazon, que també va estar en els piquets durant els tres dies seguits, la repressió va ser “el pitjor, però no per això ens aturaran. Si ells creuen que, per donar-nos tres pals, o cinc o deu ens aturaran no és així, perquè hem de lluitar”, diu amb plena convicció.
La repressió “ens dóna més força encara”, reafirma Gema, delegada de CGT en el comitè d’empresa. “Som obrers, que no ens trepitgin els drets”.
Et pot interessar: La huelga de Amazon continúa, el Gobierno del PSOE manda a la policía a reprimirla
“Tenim un repte difícil, però amb tota la gent, els sindicats i col·lectius que han vingut a donar-nos suport, entre ells Izquierda Diario, Pan i Rosas, Contracorriente i la CRT, als qui estem enormement agraïts pel fet de venir sempre que tenim alguna manifestació o alguna aturada i estan aquí amb nosaltres... amb ells i tots units ho aconseguirem”, ens diu Luis Miguel Ruiz, delegat per CGT en el comitè d’empresa.
Són les paraules de treballadores i treballadors conscients que acaben de lliurar una nova batalla contra el capitalista més ric de la història. I que li estan plantat cara.
El secret d’Amazon
Amazon compta amb una xarxa de centres logístics a escala planetària. En els més de 80 mega emmagatzemis situats a diversos països (alguns arriben a mesurar la grandària d’un camp de futbol), acumula estoc de milions de productes, des d’electrodomèstics fins a aliments, que són despatxats en poc temps fins a gairebé qualsevol racó del món.
Com a part de les empreses de la “nova economia”, Amazon ven un relat on “el secret del seu èxit” estaria en la creativitat de Jeff Bezos, en el seu “esperit emprenedor”, o en la integració de la robòtica a la logística. El que aquest relat intenta invisibilitzar és que Amazon no funciona sense els seus treballadors, i en són molts!
Amazon ocupa a 560.000 treballadors a tot el món segons informació de l’empresa, incloent emprats dels centres d’emmagatzematge, serveis d’atenció al client i informàtics. A Alemanya hi ha 24.000 treballadors mentre que el centre MAD4 de Sant Fernando d’Henares ocupa a 1800 treballadors, entre plantilla fixa i temporals.
Et pot interessar: Jeff Bezos es el hombre más rico del mundo, pero en Amazon sus empleados trabajan mucho y ganan poco
L’empresa utilitza la seva extensió global i la seva estructura en xarxa per obtenir avantatges diferencials en l’explotació de la mà d’obra. Per exemple, un treballador a Polònia cobra menys d’un terç que un a Alemanya, pel mateix treball. A més, la taxa de sindicalizació en aquest país és més baixa i la legislació laboral dificulta les vagues. Amazon ha instal·lat centres a diverses ciutats de l’oest de Polònia, molt a prop de la frontera: així alimenta el mercat alemany (el segon més gran del món per d’Amazon després d’Estats Units) amb costos polonesos. I quan els sindicats alemanys van a la vaga, Amazon desvia les seves comandes a Polònia per treure-li poder als treballadors alemanys.
Però Amazon té un altre secret: és una de les empreses amb major taxa de temporalitat en l’ocupació. En el cas de Sant Fernando d’Henares, 1100 treballadors pertanyen a la plantilla fixa mentre que 800 són contractats temporalment via empreses com Manpower i Adecco.
Després de la vaga de març, uns 100 treballadors temporals van ser acomiadats, i en aquestes setmanes l’empresa va contractar més personal temporal amb l’objectiu de trencar la vaga. Des del Comitè d’empresa han denunciat aquestes pràctiques com un intent de vulnerar el dret a vaga.
Unificar les forces de la classe treballadora
El problema de la temporalitat, no obstant això, excedeix per molt el rol que ha jugat en la vaga d’Amazon per vulnerar el dret de vaga de la plantilla. La contractació, la subcontractació, la terciarització, així com la multiplicitat de variants de precarietat laboral, són un dels pilars sobre els quals en els últims 30 o 40 anys es va assentar l’ofensiva neoliberal contra la classe treballadora, imposant una divisió mai abans vista en les files de la nostra classe.
En les últimes dècades, les relacions d’explotació capitalista es van estendre per tot el globus com mai abans, subsumint les més variades activitats humanes. En l’actualitat, per primera vegada en la història, les treballadores i treballadors assalariats, juntament amb els semiproletaris, constitueixen la majoria de la població mundial.
Un creixement que ha modificat la fisonomia de la classe obrera, amb una cada vegada major presència del sector serveis (incloent el transport, la logística i diverses activitats que fan a la circulació del capital).
Però aquest creixement vertiginós de la classe treballadora ha vingut acompanyat d’una fragmentació sociopolítica de les seves files de proporcions també històriques. “A l’aprofundiment de la tradicional divisió imposada pel capital entre la classe obrera dels països imperialistes i la perifèria se li van sumar unes altres que van donar lloc, juntament amb la proliferació d’aturats permanents, al sorgiment de treballadors ‘de segona’ (contractes d’obra i servei, subcontractats per empreses ‘terciaritzades’, treballadors sense contracte legal, fora de conveni col·lectiu, ‘sense papers’, o diferents combinacions d’aquests), que conformen gairebé la meitat de la classe treballadora mundial; en contrast amb el sector de la classe obrera ‘registrada’ legalment, sindicalitzada, amb salaris i condicions de treball superiors a la mitjana.” (“Estratègia socialista i art militar”, Emilio Albamonte i Matías Maiello, Edicions IPS, Buenos Aires, 2017).
Superar aquesta divisió i unificar les files de la classe treballadora no només és una tasca clau per als propers combats de la plantilla dAmazon; és una tasca estratègica del proletariat del segle XXI per enfrontar al capital.
Una vaga europea, una classe internacional
Si, Amazon s’ha estès a nivell global, però la classe treballadora també s’ha estès i està descobrint noves formes de lluita per plantar-li cara.
El passat mes de novembre va haver-hi vagues simultànies a Alemanya, França i Itàlia durant el Black Friday de novembre. Aquesta setmana van confluir la vaga de 72 hores a Madrid amb vagues en set centres d’Alemanya i accions de protesta a Polònia. Segons el sindicat alemany Ver.di, aquest dimarts van secundar la vaga entre 2.500 i 3.000 treballadors en aquest país.
Et pot interessar: Des de l’Estat espanyol fins a Alemanya, les vagues obreres sacsegen el ‘Prime day’ d’Amazon
Delegats de diversos països europeus estan treballant per avançar en la coordinació internacional des de fa diversos mesos; els representants del Comitè d’empresa de Madrid han viatjat per trobar-se amb els seus homòlegs d’Itàlia, Alemanya i França en diverses ocasions després de la vaga de març. La idea d’una “vaga europea” més forta segueix sent un objectiu.
La repressió que es va viure en les portes d’Amazon aquest dimarts, amb el saldo de dues persones detingudes i diversos ferits, es va transformar en un ‘bumerang’ per Amazon: centenars de milers de persones a tot el món van compartir en xarxes socials les imatges de la policia copejant als treballadors i treballadores. Els vaguistes han rebut en poques hores mostres de solidaritat de diferents regions del planeta, una cosa que els enforteix enormement per continuar la lluita.
Amazon és un gegant capitalista difícil de vèncer, però els seus treballadors estan acumulant experiències i guanyant cada vegada més suports per a aquesta lluita, tant de part d’altres sectors de treballadors com de milers de consumidors. Mitjançant la lluita, van conquistant confiança en les seves pròpies forces i comencen a percebre’s com una classe internacional que pot qüestionar el poder dels capitalistes, fins i tot quan es tracta del capitalista més ric del món.
Et pot interessar: VIDEO: Los ‘cheminots’ franceses alientan a la plantilla de Amazon a continuar la lucha
Josefina L. Martínez
Nació en Buenos Aires, vive en Madrid. Es historiadora (UNR). Autora de No somos esclavas (2021). Coautora de Patriarcado y capitalismo (Akal, 2019), autora de Revolucionarias (Lengua de Trapo, 2018), coautora de Cien años de historia obrera en Argentina (Ediciones IPS). Escribe en Izquierda Diario.es, CTXT y otros medios.