L’ex major dels Mossos d’Esquadra declarava aquest dijous en el judici contra els líders sobiranistes i situa al cos policial català en la línia de l’acatament a l’ordre constitucional i contrari a l’1-O.
Viernes 15 de marzo de 2019
Aquest dijous ha estat el torn de Josep Lluís Trapero, exmajor dels Mossos d’Esquadra, en el judici del Suprem contra els líders sobiranistes per l’1-O.
Durant els últims dies el testimoni de Trapero havia generat gran expectació en els mitjans de comunicació en tractar-se de la màxima autoritat policial dels Mossos, cos que depèn del Govern de la Generalitat de Catalunya. I el mateix que va ser destituït del seu càrrec després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy.
És probable que alguns sectors del moviment independentista català alberguessin encara alguna il·lusió respecte al paper que va mantenir tant el propi Trapero com el cos dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O i els dies previs. Un cos al qual durant aquests dies, i encara amb el record en les retines dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 17A, se’ls cantava "aquesta és la nostra policia" -fent referència al rebuig a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil-.
No obstant això, el propi Trapero s’encarregava aquest dijous de dissipar qualsevol dubte. Reveladora d’això ha estat la sentència que va mantenir sobre la declaració d’independència de Catalunya el 27 d’octubre, assenyalant que "els Mossos tenien un pla d’actuació per si fes falta detenir al president Puigdemont i als consellers del Govern".
No obstant això, la major part de la seva testificación es va detenir en els fets de l’1-O i el 20S. L’ex major declarava que el cos dels Mossos d’Esquadra va actuar en tot moment acatant les ordres de primer la Fiscalia i després del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte a l’1-O i manifestava que "el que la jutgessa ordenava a la part dispositiva mai es va posar en un segon pla. Els Mossos d’Esquadra van complir amb el mandat judicial en tot moment".
Això és quelcom que sens dubte va quedar de manifest el mateix 1-O i que des d’Esquerra Diari hem mantingut en nombroses ocasions, i és que com va mantenir en la seva declaració el propi Trapero, "els Mossos d’Esquadra van requisar 90.000 paperetes durant l’1-O i més de 400 urnes. A més, es van tancar 139 col·legis i van evitar que altres 250 obrissin per a les votacions".
A més, Trapero justificava la intervenció dels Mossos durant l’1-O assenyalant que "en els informes que ell rebia s’informava que podia haver-hi problemes en algunes zones concretes a causa de la possible presència de grups radicals". Quelcom que delimita totalment la seva posició amb la del moviment independentista que com s’ha vist en reiterades ocasions va actuar de forma pacifica i defensant-se de la brutal repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Però si hi ha alguna cosa en el que Trapero va partir aigües durant la declaració va ser en el posicionament del cos dels Mossos durant els dies previs a l’1-O. Responent a la Fiscalia, Trapero manifestava haver-se sentit incomodo després de l’arribada de Joaquim Forn com a responsable de la conselleria d’Interior i les declaracions que aquest va fer sobre el paper que mantindrien els Mossos durant l’1-O i titllava a l’ex conseller d’irresponsable. "Les declaracions de Forn sobre els Mossos es rebien de forma negativa dins del cos, sobretot quan ja hi havia instruccions de la Fiscalia damunt de la taula", sentenciava l’ex major.
Unes declaracions que, de nou, situen al cos dels Mossos d’Esquadra a les ordres de la Fiscalia i del poder judicial davant les aspiracions de milions de catalans pel dret a l’autodeterminació, com ho demostra també que el propi Trapero argumentés que "l’1-O generava inquietud al cos perquè era un acte il·legal que impulsava la Generalitat".
Queda clar llavors que la campanya mediàtica d’aquells mesos convulsos en els quals alguns sectors cantaven "aquesta és la nostra policia", no és res més que això, una campanya mediàtica del Govern de la Generalitat en el seu pols amb el Règim del 78. De la mateixa forma que han deixat clar alguns dels líders presos durant el judici que la declaració d’independència era solament simbòlica.
Així com no és possible la consecució del dret a l’autodeterminació de Catalunya sota el full de ruta de la direcció dels partits burgesos de PDeCAT i ERC, negant-se a respectar el mandat popular de l’1-O, molt menys serà possible de la mà del braç armat del Règim. Els Mossos d’Esquadra es van quadrar des del minut un a l’ordre constitucional i es van situar, com no pot ser d’una altra forma, en contra les aspiracions democràtiques de milions de catalans.
Al cap i a la fi, no és necessari que Trapero faci pública la posició dels Mossos, perquè el veritable rostre de les forces i cossos de seguretat catalanes és el de la repressió contra el moviment independentista a les portes del Parlament l’1 d’octubre de 2018, un any després del referèndum, o el 29 de setembre, dos dies abans, quan van carregar contra centenars de joves i van defensar la manifestació de la Jusapol amb motiu de la celebració de la repressió un any abans.
