Des de la plataforma ’No Callarem’ es duu a terme durant aquests dies ’La setmana per la llibertat d’expressió’. Unes jornades en les quals es pretén visualitzar la croada de persecució cap a centenars d’artistes, rapers, twittaires i activistes que qüestionen l’ordre establert pel Règim del 78.
Martes 10 de abril de 2018
Del 9 al 15 d’abril la presó Modelo de Barcelona obre les portes per celebrar (i reivindicar) unes jornades en defensa de la llibertat d’expressió en el marc dels actes de ’La setmana per la llibertat d’expressió’ que es duran a terme en diferents punts de l’Estat espanyol.
La ’Setmana per la llibertat d’expressió’ és una iniciativa a nivell estatal de ’No Callarem’, una plataforma en la qual participen diferents col·lectius i entitats en defensa del fonamental dret a la llibertat d’expressió que és posat en perill davant la croada iniciada pel Govern del PP amb l’entrada en vigor de la Llei mordassa i amb la fiscalia, el poder judicial i les forces de seguretat com a principals braços executors contra centenars de persones que defensen el seu dret a expressar-se lliurement.
’No Callarem’ es va fundar el passat any 2017 i des de llavors ve impulsant diferents jornades i actes com a “resposta a la reculada dels límits de la llibertat d’expressió”, especialment “en l’àmbit de la creació artística i de l’expressió lliure individual o col·lectiva a les xarxes socials”. En aquest marc, La ’Setmana per la llibertat d’expressió’ és un pas més en la lluita per la visualització d’una amenaça, i unes lleis, que ens fan retrocedir a les dècades franquistes quant als drets i llibertats fonamentals.
Nombrosos debats o exposicions, a més d’espectacles, projeccions o concerts en solidaritat seran algunes de les activitats que es presenten al programa d’aquestes jornades per la llibertat d’expressió i contra la persecució de Barcelona. A més, està previst que per a l’acte final de la setmana es dugui a terme una acció protesta envoltant tot el recinte de la presó Modelo, símbol durant dècades del que és la coerció de les llibertats en l’Estat espanyol.
I en aquest sentit, la inauguració de les jornades combatives per la defensa de la llibertat d’expressió no podia sinó començar amb la presentació del vídeo clip ’Los borbones son unos ladrones’, un rap interpretat per nombrosos artistes musicals a la mateixa presó model i en defensa de la llibertat d’expressió, així com en suport a rapers com Valtònyc o Pablo Hasél, condemnats per delictes de “enaltiment del terrorisme” i “injúries” a la Monarquia. Un delicte que avui és la principal amenaça cap a qualsevol que decideixi qüestionar la sacrosanta imatge del Règim espanyol.
La cançó posa de manifest no solament la croada repressiva que sofreixen en l’actualitat els artistes musicals que qüestionen el poder establert, sinó també la doble vara de mesurar amb la qual la (in)justícia espanyola imparteix condemnes “depenent del color de la sang”. És el cas dels membres de la Corona implicats en nombrosos escàndols de corrupció com el d’Urdangarin i la trama Nóos o altres membres de la Família Real en els papers de Panamà, entre uns altres.
Però no sol músics i artistes estan en el punt de mira de la croada contra la llibertat d’expressió en l’Estat espanyol. A ells se’ls sumeixi la persecució cap a periodistes, twittaires , activistes o sindicalistes. Noms com el de Alfon, César Strawberry, els joves de Alsasua, Cassandra, Boro LH, Andrés Bódalo, Ermengol Gassiot i els 27 de la UAB i tots els investigats per les operacions “araña”, entre molts uns altres més són alguns dels quals s’han enfrontat a la persecució del Règim del 78.
Tot això, sense comptar amb la persecució cap al moviment democràtic català, primer contra el Govern i l’adreça sobiranista, i ara contra el conjunt del moviment independentista, especialment cap als CDR i l’esquerra.
Sense anar més lluny, aquest mateix matí el Rei Felip VI feia lliurament dels despatxos a les noves promocions de jutges a l’Auditori de Barcelona, mentre els mossos d’Esquadra impedien i reprimien les mobilitzacions dels CDR que intentaven acostar-se per protestar. Sens dubte, dos de les institucions del Règim del 78 més visibles en la croada contra el poble català.
I és que com diu la lletra de la cançó, “ni jutges, ni fiscals, ni Borbons”.
