Les proves que utilitza la Fiscalia per a demostrar la violència o la malversació semblen de broma. Els acusats es defensen indicant que la República era tan sols simbòlica.
Lunes 25 de febrero de 2019
No queda clar si els fiscals són maldestres amb tota classe d’errors i horrors. O si la causa que estan portant endavant ha estat instruïda de la pitjor manera possible. Entrem en la tercera setmana del judici i les proves esgrimides semblen ser més aviat de broma. Els fiscals tracten de provar que a Catalunya va haver-hi una rebel·lió violenta, o una sedició tumultuària i malversació de cabals públics. Seran capaços?
La Fiscalia es perd en la boira
Durant la primera setmana, els fiscals van cometre tot tipus d’equivocacions. Algunes tan flagrants que donava per a pensar si no ho feien a propòsit. Però el dubte era a propòsit de què? No obstant això, durant la segona setmana s’han repetit més errors i més preguntes ridícules per a provar una violència inexistent el 20S o l’1-O.
En relació a la malversació de fons públics relativa a les despeses que va generar el referèndum, la Fiscalia senzillament ensenyava una factura proforma, encara que segons l’acusació ha estat pagada. Ni qui fora Conseller de Treball, Doors Bassa, ni Jordi Turull reconeixien aquesta factura, al mateix temps que reconeixien que a partir del 7 de setembre no van gastar res referent a l’1-O. Va ser el dia en què el Constitucional va prohibir realitzar el referèndum.
Més enllà de les declaracions dels membres del Govern, també es compta amb les paraules de l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro i de l’expresident, Mariano Rajoy. Tots dos han asseverat que ni un sol euro va sortir de les controladíssimes finances catalanes. No cal oblidar que abans del 155, cada euro de Catalunya es fiscalitzava des de Madrid. Fins i tot Rajoy va arribar a asseverar en seu parlamentària que això no era així (la possibilitat d’ús de fons públics per a la realització de l’1-O).
No obstant això el relat de la Fiscalia i de la instrucció, basat en la “ficció” realitzada per la Guàrdia Civil, insisteix en aquesta malversació, però sense proves. I per a tractar de constatar la malversació s’aferren a la publicitat emesa per TV3 insinuant el fet de votar i prendre una decisió. No obstant això, el cost d’aquesta publicitat el va deixar ben clar Jordi Turull quan va sentenciar que era a cost zero perquè no afectava els espais que té la cadena per a publicitat de pagament.
Però com si això no fos mostra suficient del desastrós paper de la Fiscalia, acusen a Jordi Sánchez d’una “suposada violència” per un correu electrònic que aquest va rebre d’un desconegut. I, per descomptat no van faltar els “devastats” cotxes de la guàrdia civil i la inspectora que “va fugir per les teulades”, com també es van encarregar de recordar-li a Joaquim Forn. Si aquests són els fets, cal suposar que les institucions espanyoles són extremadament febles o simplement que estan tergiversant la realitat.
El Referèndum que ningú va impulsar
Jordi Turull va aclarir a la Sala del Suprem que això del 27O va ser quelcom simbòlic. La declaració de la República catalana, que tantes expectatives va generar al poble català, era quelcom que estava “en la part declarativa” i no en l’articulat. I, que per tant no generava cap conseqüència jurídica ni imposava cap acte en la realitat del Principat.
L’ex conseller va negar saber d’on procedien les urnes, també va indicar no haver cridat a defensar els col·legis on s’anava a votar l’1-O. Turull va assegurar que de la seva conselleria no havia sortit un cèntim per a finançar el referèndum d’autodeterminació. En ser preguntat per com es va fer el “cens universal” amb el qual es va votar, també va dir desconèixer qui l’havia realitzat.
Les declaracions de Meritxell Borràs també van en el mateix sentit. Això que anomenaven DUI, la declaració unilateral d’independència, en realitat ha estat “una declaració política sense conseqüències legals ni jurídiques”. Com la proclamació estava en la part del preàmbul no hi havia obligació de realitzar cap acte jurídic. La exconsellera de Governació va afirmar que les urnes no s’havien comprat amb diners del seu departament.
El exconseller de Justícia, Carles Mundó, més del mateix. Que la declaració del 27O era eminentment política I, va deixar bé en clar que va obeir als requeriments del TC i que a partir del 15S no va fer absolutament res referit a la Llei del Referèndum donat que el Tribunal havia suspès aquesta llei.
Els principals dirigents del Govern català resulta que no saben res de com es va organitzar el referèndum, de com es va finançar. No només això sinó que van impulsar la República Simbòlica de Catalunya. Amb aquestes defenses hem de deduir dues coses: primer que en cap moment van tractar de dur a terme el referèndum de l’1-O i per tant tampoc la declaració de la República catalana. I, segon, no van ser necessaris els dirigents d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya per a organitzar el referèndum.
Una setmana amb moltes novetats
Aquesta setmana s’acabaran els interrogatoris als acusats i comencen els testimoniatges a figures polítiques de relleu en els escacs polítics d’aquells moments. Desfilaran personalitats com Rajoy, Soraya Sáenz, Montoro o Artur Mas. Personalitats que donaran compte de l’aplicació del 155, de les despeses de la Generalitat, en fi, del que va succeir en aquelles setmanes intenses.
Aquest judici tan sols acaba de començar.
