×
×
Red Internacional
lid bot

ANIVERSARI DE L'1-O. La batalla de les places Sant Jaume i Catalunya

El moviment independentista català defensa una altra vegada la Plaça Sant Jaume contra una provocació ultra. Jusapol pretenia commemorar la repressió de l’1O. La Generalitat respon amb les càrregues dels Mossos.

Domingo 30 de septiembre de 2018

Foto: Antonio Litov / Id.es

Milers de persones han ocupat la plaçaSant Jaume i els carrers limítrofs. Unes 300 persones ja havien passat tota la nit del divendres al dissabte. Es van fer diferents accions per passar una nit realment fresca. Tot sense tendes de campanya ja que els Mossos de Quim Torra havien aixecat l’acampada dies abans a causa del perill d’atemptat que es van inventar. A les 7 de la matinada s’han anat sumant diversos centenars més que acabem sent diversos milers al llarg del matí.

S’estava organitzant la resistència al fet que sindicats policials i els grups de ultradreta facin ús de la ciutat per a atemptar contra la societat catalana i el moviment democràtic per l’autodeterminació nacional. Més de mil persones havien evitat la manifestació ultra contra la immersió lingüística a l’educació, uns quinze dies enrere. Objectiu assolit aquell dia i també el dia d’avui.

La mobilització ha estat liderada pels CDRs i altres grups integrants de la CUP, com Arran, que han estat al capdavant d’aquesta lluita. Amb ells hem compartit la jornada, militants de la CRT al costat de diferents corrents que ens oposem fermament als grups feixistes i ultres i que pretenem que es faci efectiu la voluntat popular que hem constatat el 1O.

A la plaça, van brillar per la seva absència, no solament el President Quim Torra, sinó tota la plana major del PDeCAT i JxCat. Menys encara hem vist senyals de la flamant Crida Nacional per la República. Tampoc s’ha fet notar la presència del President del Parlament Roger Torrent. Ni tan sols ha assistit, el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Si algú té dubtes que Junts per Catalunya i ERC estan negociant més inversions per “oblidar-se” del 1O, hauria de repensar-ho.

Quim Torra i Pere Aragonés s’han dedicat essencialment al diàleg que els proposa Pedro Sánchez. Aquest diàleg bilateral en el qual el Govern espanyol es compromet a invertir una part de les inversions no realitzades en aquests anys de crisis (una mica més de 1000 milions d’euros) i a posar el Corredor del Mediterrani a funcionar a partir de 2021. Alguna cosa similar al Pacte Fiscal que demanava Artur Mes en 2012. De Referèndum, res de res. Tant nedar del poble català, per a “morir” en la riba?

La “representació” de la Generalitat ha estat a càrrec dels Mossos d’Esquadra. Segons informava el periodista de la Directa, el responsable de l’operatiu era Antoni Antolín, que ha tornat a ser nomenat pel Govern Torracom a Cap de l’Àrea Tècnica de Dispositius després que fos deposat en 2012 per haver estat el responsable de la repressió en el 15M.

Aquest cos ha passat de ser venut com la “policia patriòtica” a la policia que defensa a la ultradreta. Més o menys el de sempre. Han protegit i tancat tots els accessos a la manifestació que sortia de la seu de la Prefectura Superior de la Policia Nacional en la Via Laietana i ha acabat redirigint-se a la Plaça Catalunya per realitzar l’acte d’homenatge als agents responsables de la repressió de l’1 d’octubre. Tot el recorregut protegit pels Mossos, que s’han dedicat a bastonejar tot intent d’entrar en aquest recorregut.

Les càrregues més brutals s’han produït a primera hora, quan milers de manifestants han tallat la Via Laietana, a les 11:30 en aquest mateix carrer produint-se les primeres detencions i al migdia en les Rambles i els voltants de la plaça Catalunya.

La batalla de les places ha demostrat que el moviment independentista està dividit en dos: aquells que volen fer efectiu el referèndum de l’1O, i les forces del PDeCAT-JxCat i ERC que busquen una volta a la normalitat autonòmica i la cura de les inversions en les grans empreses catalanes. Els primers vam tornar a oferir els nostres cossos per exercir el dret d’autodeterminació com el 1O. Els segons s’amaguen en els seus despatxos per beneficiar a l’Ibex35 català.

A més d’aquesta divisió, la batalla de les places ha tornat a demostrar que és possible donar alguns cops als grups feixistes i ultres. No s’han pogut manifestar en un lloc tan simbòlic com la Plaça Sant Jaume i sinó han sentit la nostra “calor” és perquè el dispositiu dels Mossos que els va protegir semblava ser de “quatre Camp Nous” quan hi ha partit en l’estadi blaugrana.

L’esquerra independentista essencialment és expressada electoralment per la CUP. Si ben com CUP no ha participat amb un bloc propi a la manifestació d’avui, varis dels seus reagrupaments interns ho han fet i per descomptat els CDRs, i han demostrat que es pot fer molt més que “rebre en la galta” o que esperar passivament al fet que el Govern torni a la “desobediència”. Es pot lluitar i es pot aconseguir algunes petites victòries gràcies a la decisió de lluita de diversos milers joves als carrers. Imaginar-vos si fossin centenars de milers parant les fàbriques i organitzant a les dones del 8M i estudiants universitaris i secundaris.

No obstant això, aquestes petites batalles, que tenen la seva importància, són escaramusses en el marc de la batalla més important que és lluita contra el reaccionari Règim del 78, contra el Monarca, contra el bipartidisme i el poder judicial-policial. Aquesta és la lluita que Puigdemont i Junqueras no van voler, ni volen donar, per això és que la declaració de la República amb prou feines si va passar del simbòlic com ells mateixos han dit davant els jutges i els mitjans.

Es tracta d’anar dels carrers, a les fàbriques, als llocs d’estudi i als barris populars per eixamplar la base, és a dir sumar al gruix de la classe obrera catalana a aquesta lluita democràtica i tornar als carrers molt més renovats i amb un programa polític que resolgui els greus problemes democràtics i socials. Cal lligar així la lluitar per la República catalana amb la lluita per acabar amb la precarietat, els salaris nimileuristes dels joves, dones i immigrants.

Solament així els treballadors impulsaran decididament la República i el mandat del 1O, per imposar un procés constituent on decidir-ho tot i obrir el camí a una república de treballadors i treballadores i no dels hereus del pujolisme que avui han tornat a treure als seus Mossos per mantenir la seva ordre. Per a això és necessari que la CUP deixi anar la mà de la burgesia catalana, que està buscant l’abraçada amb la burgesia de l’Ibex35, i adopti d’una vegada un clar full de ruta independent del processisme, de classe i basada en la mobilització i autoorganització obrera i popular.