Aquest dilluns van haver-hi vagues i mobilitzacions contra les noves mesures de Syriza que retallen drets sindicals, tal com exigeixen els creditors financers.
Miércoles 17 de enero de 2018
La vaga de 24 hores va paralitzar el transport, mentre que els aeroports tampoc van funcionar, ja que es van sumar els controladors aeris. Les centrals sindicals han anunciat que hi haurà una nova onada de protestes i vagues contra les mesures del govern de Syriza que retallen el dret a vaga.
El dilluns a la nit, el parlament grec va aprovar un paquet de més de 100 mesures a petició de la TroiKa, que aprofundeix l’atac als drets socials i dels treballadors. Les concentracions dels sindicats i l’esquerra davant de la plaça Syntagma van acabar amb càrregues policials contra els manifestants.
A partir d’ara, els treballadors que vulguin votar la vaga a nivell local necessitaran reunir en assemblea al 50% dels afiliats en aquest sector (fins ara la llei establia un percentatge del 20%). Aquesta va ser una exigència de les patronals, per limitar enormement la conflictivitat laboral. Les empreses havien demanat flexibilitzar els acomiadaments, legalitzar el tancament patronal i dificultar la convocatòria de vagues. “Solament vam cedir en l’últim", va dir Tsipras per justificar-se.
“Aquests són drets guanyats amb la suor i la sang desde fa més de tres dècades”, va dir Odysseus Trivalas en declaracions al The Guardian, el president de la central sindical del sector públic. “Els bancs, els industrials i els inversos estrangers ens volen privar d’aquests drets. Però no els hi posarem fàcil. Prendrem els carrers.”
Des que va començar la crisi capitalista que es va descarregar sobre les espatlles dels treballadors, joves i pensionistes, els sindicats van cridar a més de 50 vagues generals. Quan el govern de Syriza va arribar al poder, fa 3 anys, milions de treballadors van dipositar expectatives en què aquesta formació neorreformista -que gran part de l’esquerra mundial posava com a exemple- portaria endevant mesures socials que revertissin l’altíssima desocupació, la precarietat, les privatitzacions, les retallades i la caiguda del nivell de vida de la majoria de la població. Però tan sol sis mesos després, el govern de Syriza capitulava sense condicions davant la Troika, transformant-se en aplicador directe d’aquests plans neoliberals.
Una altra de les mesures del paquet de “reformes” aprovades aquest dilluns és l’habilitació d’un sistema electrònic per a les execucions hipotecàries, que substituirà les subastes presencials, boicotejades regularment per plataformes de lluita antidesnonaments. Aquesta era una altra demanda clau dels bancs i els organismes financers per donar per “culminada” l’etapa de reformes. A més, com a part dels plans inclosos en el “tercer rescat” de la Troika, al desembre passat el govern de Tsipras va aprofundir els ajustos pressupostaris, va retallar pensions i va privatitzar les centrals elèctriques de carbó.
El govern de Syriza promet que amb aquests ajustos aconseguiran l’aprovació de la “tercera fase” del rescat, per poder passar a la quarta i última. Just llavors el seu govern començaria una “nova etapa”.
"Hem deixat enrere les dificultats. Ara comença l’esforç per sanar les ferides de la crisi i fer que el país reprengui el camí correcte, aconseguint un increment de la riquesa productiva i una millora del nivell salarial", va dir Tsipras en la seva intervenció parlamentària.
Ja gairebé ningú es creu aquestes promeses. La realitat és que Syriza ha aplicat mesures antiobreres i antipopulares amb major “eficàcia” que els governs conservadors anteriors. Al 2019 hi haurà noves eleccions. Ara com ara, les enquestes d’intenció de vot col·loquen al partit conservador Nova Democràcia per davant de Syriza. No és d’estranyar.
