La formació que dirigeix Pablo Iglesias ha presentat aquesta setmana una Proposició No de Llei al registre del Congrés de Diputats, en la què insta el govern a presentar un decret llei per desenvolupar mesures contra els crims comesos durant el franquisme.
Viernes 29 de junio de 2018
El document presentat tractaria de fer "efectiu el reconeixement del dret a la justícia de les persones". Per això el document recorda l’interlocutòria resolutiva amb data del 30 d’octubre de 2014 que va dictar el Jutjat Criminal i Correccional Federal 1 de Buenos Aires (Argentina), que tracta del genocidi i/o crims de lesa humanitat comesos pel franquisme, i que "va procedir a la imputació d’una sèrie de delictes [...] a un total de vint persones (de les quals diverses han mort), entre els quals es troben diversos ministres de la dictadura". Billy el Niño, Jesús Nines, Alfonso Osorio, Rodolfo Martín Villa, i Jesús Martínez Torres són alguns dels imputats per tortures i crims que cita el document.
Aquesta Proposta No de Llei (PNL) es duu a terme en el context de la recent arribada del PSOE al Govern i la seva "guerra cultural" per intentar recompondre’s com a pota "esquerra" del Règim 78, després de ser part de les mesures d’ajust abans del Govern de Rajoy. Aquests dies anunciava la seva "intenció" d’exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, com una de les mesures en aquesta "guerra cultural".
En aquest context també influeix un increment constant del descrèdit popular de l’aparell judicial. Les darreres mesures més insultants d’aquest aparell del règim han sigut la posada en llibertat del militar i el guàrdia civil d’entre els violadors de "La Manada". En les mateixes dates als joves d’Altsasu se’ls demanaven desenes d’anys de presó per una simple baralla de bar amb uns guàrdies civils, o es dictava presó a joves artistes com Valtonyc per qüestionar a la monarquia.
La raó del desvergonyiment de l’aparell judicial i policial, unit a la casta política i empresarial, s’ha de buscar precisament a l’empara que tot el Règim del 78 sempre ha garantit al seu braç executor. L’impunitat amb la qual els torturadors del franquisme van sortir de la Transició es va legitimar per la mateixa justícia patriarcal que avui treu al carrer als guàrdies civils i militars que violen.
Una PNL que queda en foc d’encenalls
Pel que fa al document presentat per Pablo Iglesias, en termes de regulació parlamentària, no és una Proposició de Llei. Com el seu propi nom indica, la PNL significa simplement que Podem insta el Govern de la "calç viva" a fer quelcom, i no tenen per què ser les mesures proposades.
Aquestes mesures, que inclouen que "es promoguin totes les accions oportunes davant els tribunals [...] per a la investigació i enjudització dels crims [....] Durant la Dictadura Franquista", així com que es retirin les condecoracions a "totes les persones imputades", podrien quedar-se sense resoldre, per dues raons.
Per una banda, Podemos proposa reformar la Llei d’Amnistia per afegir-hi simplement que "les disposicions contingudes en aquesta Llei no impediran que els jutjats i tribunals investiguin, enjudiciïn i imposin les penes corresponents". És a dir, no parla de liquidar una llei que garanteix la impunitat de l’aparell franquista en el seu conjunt, ni tampoc de que aquests delictes haurien de ser jutjats i penats, sinó que deixa la via lliure perquè algun jutjat pugui fer-ho.
Així mateix, es fa sense plantejar l’eliminació del Tribunal Constitucional, el Supremo, l’Audiencia Nacional (és a dir, l’antic tribunal d’Ordre Públic del franquisme), i tot l’aparell judicial heretat, per poder fer efectives algunes d’aquestes mesures en el cas que s’apliquessin.
El PSOE: garant de la impunitat dels torturadors
D’altra banda, més enllà dels ets i uts legals, la PNL abans de poder ser destruïda per un Senat en mans del PP, ha de ser aprovada pel mateix Govern del PSOE. És a dir, el partit que de la mà del PCE va fer possible la llei que va deixar impunes als torturadors i que va formar part de l’acord amb l’aparell franquista per mantenir-lo intacte amb un simple "canvi de jaqueta".
El PSOE després de la Transició no només ha sigut l’executor de les mesures antiobreres més importants, sinó que a més ha col·laborat en la impunitat de l’aparell franquista. Fins i tot, l’actual ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska, és famós per obviar les tortures contra activistes, asseure El Jueves al banc dels acusats o voler dur a la presó a activistes del 15M.
Un dels exemples més flagrants és el de Jesús Martínez Torres, un dels imputats a la sentència argentina que cita la PNL, comissari durant els 70 a la Comissària de Saragossa i principal responsable de les tortures contra la militància política i sindical antifranquista.
El desembre de 1982, va ser ascendit pel PSOE a comissari general d’Informació pel llavors ministre socialista d’Interior, José Barrionuevo, condemnat per malversació de fons públics al terrorisme d’estat en el cas dels GAL. Aquest només passaria tres mesos a la presó, sense necessitat de pernoctar-hi, essent acompanyat fins a la presó per Josep Borrell, actual ministre d’Afers Exteriors del govern de Sánchez.
Aquesta és la connivència del PSOE amb el vell aparell. La lluita contra la impunitat franquista tracta fonamentalment de la lluita contra aquelles institucions i partits que la segueixen garantint. Que la política d’Unidos Podemos sigui fer confiança en que aquesta demanda democràtica serà resolta pels mateixos que deixen impunes als torturadors, és un autèntic rentat de cara. Quan avui dia milers de persones surten al carrer per denunciar la doble moral de l’aparell judicial, cal denunciar encara més el seu origen patriarcal i franquista a través de la mobilització social, precisament la crida que no fa Unidos Podemos.
Asier Guerrero
Delegado sindical de CGT Telepizza y militante de CRT
