REPÚBLICA CATALANA. Puigdemont accepta les eleccions del 21D des del seu “exili” a Brussel·les

Carles Puigdemont, al costat dels exconsellers, d’Agricultura, Meritxell Serret; d’Interior, Joaquim Forn; de governació, Meritxell Borràs; de Salut, Antoni Comín, i de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, durant la roda de premsa que ha ofert avui al ’Press Club Brussels’. EFE/ Horst Wagner

Edición castellano

Puigdemont ha dit que no sap quant temps es quedarà a Brussel·les, ja que “depèn de les circumstàncies”. "Estem aquí en perfecta legalitat i sense incomplir res, per tant, no ens hem hagut d’amagar de res", ha explicat davant la premsa internacional. Ha assegurat a més que no ve a demanar asil polític, però busca el suport de la Unió Europea per aconseguir “garanties” per a un judici “just”. Es quedarà una setmana, un mes o indefinidament? No ho ha aclarit.

El polític català, cessat com a president de la Generalitat per l’ofensiva de l’Estat espanyol amb l’aplicació de l’article 155, ha assegurat que en els últims dies ha prioritzat la "seguretat, la prudència i la moderació" contra una "ofensiva altament agressiva i sense precedent contra el poble de Catalunya". Era la seva manera de justificar que totes les forces independentistes s’han negat a cridar a la mobilització als carrers des del mateix divendres per enfrontar el 155 i defensar la proclamació de la República, convertint a aquesta en poc més que paper mullat.

Al final de la seva compareixença, Puigdemont ha aclarit que accepta el “repte democràtic” de les eleccions del 21 de desembre, imposades pel règim monàrquic mitjançant l’aplicació del 155, i que també acatarà els seus resultats. Una nova acceptació de la legalitat del règim del 78 que diuen enfrontar.

Puigdemont, juntament amb altres alts càrrecs del Govern, han estat acusats per la fiscalia aquest dilluns amb càrrecs rebel·lió, sedició i malversació, amb demandes de fins a 30 anys de presó i multes milionàries. Una querella brutal, amb l’objectiu de derrotar a la direcció del procés i agenollar-los a les reaccionàries eleccions del 21D.

El president de la Generalitat ha respost denunciant la "politització de la Justícia" espanyola i fugint a Bèlgica, per intentar internacionalitzar el conflicte i generar obstacles diplomàtics a la seva possible detenció. Al mateix temps, ha assegurat que només tornarà a l’Estat espanyol amb “garanties”.

"Si hi ha garanties immediates i tracte just, si se’m garanteix un judici just amb separació de poders a Espanya, la qual cosa s’ha d’esperar d’un país europeu. Si és així, tornarem ràpidament", ha dit. No és clar què succeirà quan des de la justícia el cridin a declarar, si tornarà o es quedarà a Brussel·les, la qual cosa seria considerat un nou delicte de la seva part.

Aquesta nova jugada de Puigdemont confirma novament que en el bloc sobiranista s’ha abandonat -si és que a existit en algun moment- qualsevol idea de rebutjar l’article 155, acceptant la dissolució del Parlament i la participació en les eleccions convocades pel bloc monàrquic. Que ara s’intenti vestir aquesta capitulació sota el relat d’una suposada “resistència èpica” amb un “govern en l’exili”, no pot ocultar la realitat de que la direcció del procés no ha pres ni una sola mesura per fer efectiva la proclamació de la República catalana del passat divendres. Tornen ara a centrar tota la seva “estratègia” a pressionar als polítics de la Unió Europea, que com era obvi, ja han deixat clar que no acceptaran un desafiament a la integritat de l’Estat imperialista espanyol.

La “jugada” de Puigdemont en l’exili, mentre els partits independentistes ja busquen articular la seva participació en les eleccions de desembre, obre una nova fase política a Catalunya, amb noves i profundes contradiccions. L’ofensiva la té ara el govern de Rajoy, que intentarà guanyar als partits independentistes en el terreny electoral, per poder relegitimar la seva restauració monàrquica a Catalunya. Per la seva banda, els partits independentistes buscaran relegitimar el procés en les urnes d’unes eleccions imposades, mentre enfronten processos judicials, amb dirigents de la ANC i Òmnium presos i renunciant a organitzar una veritable resistència obrera i popular, perquè temen més a la radicalització dels carrers que a una possible derrota del procés.

En el cas de la CUP, la seva diputada en el Parlament, Mireia Boya, ha dit aquest dimarts que les declaracions de Carles Puigdemont des de Brussel·les els permetien constatar que “la República no es podia fer efectiva des de la institucionalitat, perquè hi havia coses que no s’havien ni muntat”. Una insòlita afirmació per a una organització que ha unit el seu destí al de la direcció burgesa i petitburguesa del procés durant els últims cinc anys.

Al mateix temps, Boya ha dit que Puigdemont “segueix sense contestar a la pregunta de "i el 22D, què?”, mentre la CUP no ha resolt encara si es presentaran o no a les eleccions, encara que no descarten aquesta possibilitat.

La realitat és que la proclamació de la República ha quedat guardada en el calaix pels partits que lideren el procés, mentre el govern i el Règim intenten acabar d’aixafar-la amb el 155, les querelles judicials, presos polítics i unes eleccions arreglades.

Les grans expectatives del moviment democràtic català, que l’1 d’octubre va posar el cos contra la repressió per garantir el seu dret a decidir, es veuran frustrades novament si no s’aconsegueix construir un “full de ruta” independent de les direccions del PDeCat i ERC, a les quals es ve subordinant la CUP des de fa anys. Un full de ruta que inclogui l’organització de la resistència obrera i popular, en forma independent dels partits de la burgesia catalana, per posar en peus una Assemblea Constituent a Catalunya i per l’obertura de processos constituents en tot l’Estat espanyol que s’oposin a l’intent de restauració monàrquica en curs.

La republica catalana, que viu en la consciència de milions a Catalunya, només podrà fer-se efectiva si la classe treballadora i els sectors populars la imposen mitjançant la lluita, per a això és necessari que la idea de la república sigui sinònim d’un programa anticapitalista de demandes democràtiques i socials contra el Règim del 78. És a dir, una República independent, obrera i socialista, que soldi la unitat amb la classe treballadora i els pobles de la resta de l’Estat espanyol en la perspectiva d’una lliure Federació de Repúbliques socialistes ibèriques.