Debat. Una posició feminista anticapitalista al debat sobre la prostitució

Defensem l’autoorganització de les persones en situació de prostitució

En primer lloc, el govern del PSOE ha mostrat la hipocresia d’un feminisme liberal que ni arriba a simbòlic, apostant per la prohibició immediata del sindicat.

Això és quelcom que rebutgem, ja que considerem un acte totalment antidemocràtic el fet de prohibir l’organització de les persones en situació de prostitució que han decidit constituir una organització sindical per exigir millores a les seves condicions de vida: drets com la seguretat social, baixes per maternitat o per malaltia, accés a la sanitat pública, pensions i acabar amb les persecucions policials.

Per això recolzem el seu dret a autoorganizarse, a rebre prestacions socials i sanitàries, combatre l’estigmatització i persecució, denunciar la repressió policial i la connivència policial, empresarial, de la justícia i els funcionaris polítics que fan negoci amb això. Però al mateix temps, exigim a l’Estat que garanteixi a totes aquelles persones que vulguin abandonar la prostitució una sortida real, això és: accés a un treball, a formació, capacitació per a l’ocupació i accés a un habitatge per a elles i la seva família. També són necessàries mesures per combatre les xarxes de tracta, així com combatre als proxenetes que fan negoci amb el cos de les dones.

Abolicionisme repressiu?

El govern del PSOE es defineix com a partidari de l’abolició (ara també el PP es declara “abolicionista”!), però sense plantejar cap tipus de mesura que recolzi a les dones en situació de prostitució.

Com a feministes anticapitalistes estem a favor d’acabar amb la institució de la prostitució, que explota i oprimeix a milions de dones i persones en situació de prostitució a tot el món, així com també estem per acabar amb l’explotació assalariada i la càrrega del treball domèstic no remunerat. Però la prostitució no pot ser abolida per decret, com queda demostrat en tota la història del capitalisme, on no han faltat legislacions punitivistes que acaben augmentant els patiments de les dones, incloent la presó i l’assetjament de les forces policials.

Per prendre un exemple, des de la imposició de la “Llei Mordassa” a l’Estat espanyol, la policia tramita una denúncia al dia contra persones en situació de prostitució sota la denominació de “exhibició obscena”, que acaben en sancions entre 600 i 10.000 euros, criminalitzant i ofegant en multes a les dones i no precisament als que fan negoci amb els seus cossos. Això obliga a les dones a acceptar pitjors condicions per a la seva activitat, o buscar llocs més allunyats i perillosos.

Més enllà de l’estatut legal de la prostitució en diferents països (plena legalització a Alemanya o Holanda, situacions intermèdies com a l’Estat espanyol on no és il·legal però tampoc està regulat, el “model suec” que penalitza al demandant de prostitució, fins als països on és il·legal i hi ha més persecucions), la prostitució s’ha desenvolupat com un gran negoci capitalista, tant en la legalitat com en la il·legalitat. Això demostra que no s’acabarà amb la prostitució ni per la via de regulacions legals ni per la via de càstigs punitius des de l’Estat.

Lluitar de manera conseqüent per acabar amb la prostitució i l’explotació sexual implica necessàriament lluitar contra les condicions de pobresa, precarietat i misèria que viuen milions de dones. La majoria de les que exerceixen la prostitució són pobres, moltes d’elles immigrants, i han patit abusos o violència física. Dones que en la seva majoria no poden “triar” més que entre treballar superexplotades i precàries, estar en l’atur o la prostitució.

Buscar una resolució favorable a aquesta situació passa per mesures que apuntin a garantir treball, educació, habitatge, papers per a totes, abolició de la Llei d’estrangeria i cases refugi per les que pateixen violència de gènere per part de proxenetes o xarxes de tracta.

Regulacionisme neoliberal?

Albert Rivera de Ciudadanos no ha trigat a sortir en defensa de la regulació de la prostitució, enarborant una vegada més el mite de la “lliure elecció”, segons el qual la majoria de les dones en situació de prostitució haurien triat lliurement aquest camí, ignorant així les monstruoses xifres del negoci mundial de la tracta i invisibilitzant la dura realitat de les dones que són obligades o empeses per la misèria a exercir la prostitució.

Una postura que Ciudadanos intenta disfressar com a contrària al “puritanisme” però que en realitat defensa des d’una òptica neoliberal sense escrúpols, pensant en l’enorme negoci que obriria la regulació en mans d’un Estat capitalista, com Albert Rivera ja va deixar clar a les seves declaracions, en plena campanya en 2015: “En plena crisi hi ha càlculs que diuen que la tercera activitat econòmica d’Europa podria ser aquesta”, afirmant que es podrien recaptar 6000 milions d’euros.

Precisament el neoliberalisme ha transformat l’explotació sexual en una indústria d’enormes proporcions que genera ingents guanys pels proxenetes, amb la connivència policial i legislativa. Un bon exemple dels desastrosos resultats d’una regulació de la prostitució en clau neoliberal està a Alemanya: des de la legalització l’any 2002 s’ha produït un increment de les persones en situació de prostitució, ha disminuït la persecució de la tracta i és possible trobar autobusos de turistes que van de l’aeroport a un macroburdel amb 1000 places per triar en una carta entre “tarifa plana de noies”.

Autoorganització de les dones i lluita contra el capitalisme patriarcal

El camí per enfrontar la tracta i la prostitució -la màxima expressió de l’encreuament entre l’opressió de gènere i l’explotació de classe de les dones-, no pot passar per deixar aquesta tasca en mans de l’Estat capitalista, ni per a la seva regulació ni per a la seva abolició, perquè estem parlant del mateix Estat que perpetua i s’alimenta de l’opressió de les dones, la justícia patriarcal que es posa del costat de “la Manada”, els governs que escometen les retallades socials que acaben redoblant la ja doble jornada de les dones, les institucions on es cuinen les contrareformes laborals que ens precaritzen cada vegada més a les dones.

Tenim com a horitzó l’abolició de la prostitució perquè la considerem una institució social que es basa en la dependència i opressió de les dones, que les cosifica per satisfer els desitjos sexuals dels homes a canvi de diners. La prostitució reprodueix i perpetua la desigualtat de gènere en el conjunt de la societat, naturalitzant la disponibilitat dels cossos de les dones segons la demanda, sota la lògica de la mercantilització.

Però en la societat capitalista, la prostitució és la contracara del matrimoni monògam, que implica també per a milions de dones relacions de dependència i intercanvi d’activitats sexuals a canvi d’un sustent econòmic. Això arriba a casos extrems en la compra-venda de nenes per al matrimoni-esclavitud, però es reprodueix en la vida quotidiana de milions de dones que es veuen obligades a suportar situacions de violència, abús i violacions dins del matrimoni per manca de mitjans bàsics de subsistència.

Per això ens oposem a tot tipus de moralisme i estigmatització de les dones i persones en situació de prostitució, com estem en contra d’estigmatitzar a totes les dones que suporten relacions personals de dependència per necessitat econòmica. No obstant això, estem lluny de l’absurda idea sostinguda per alguns col·lectius que consideren que aquesta activitat pot portar a l’emancipació de les dones o el seu apoderament. Aquest tipus de posicions fa cas omís de la realitat de la prostitució en la societat capitalista, on l’àmplia majoria de les dones i persones en situació de prostitució ho fan coaccionades per la necessitat material i són una ínfima minoria aquelles que poden “triar” dedicar-se a aquesta activitat per sobre altres opcions.

Com a feministes marxistes creiem que la mercantilització de les relacions sexuals degrada totes les relacions entre les persones. Lluitem per una societat on les relacions sexuals i personals estiguin basades en la reciprocitat i la llibertat, no en l’abús, el poder, la violència i els diners. Una societat on la tracta i la prostitució siguin cosa del passat, juntament amb l’Estat, l’explotació i tota forma d’opressió.

* Lucía Nistal i Josefina Martínez són militants de l’agrupació de dones Pan y Rosas i la CRT.